JUGUEM A SER VIDEOARTISTES!
A vegades no fa falta molt per crear alguna cosa amb cara i ulls. Només una idea, pocs mitjans, les persones adients i el moment adequat. Ja fa temps que se'm va acudit un gag que trobava divertit o com a mínim amb un cert enginy. No pretenia cap missatge, fer país, ni conscienciar a ningú en contra de la Xina (Free Tibet, oh, yeah!), ni tant sols que en surtís una cosa decent. Només volia que per primera vegada a la vida, una idea meva, per senzilla i repugnant que fos, quedés gravada i algú la pogués veure. Tampoc és tant! No em vull enganyar, estem en un món audiovisual on una imatge val més que mil paraules. No hi estic a favor... Ja em puc passar setmanes escrivint coses brillants (que tampoc és el cas...) que un curt gravat i penjat al youtube té molt més valor. Eso es así ens agradi o no.
Doncs us ofereixo en exclusiva un mini-curt (no sé com anomenar-lo) que vam rodar fa uns dies. Surtim una amiga meva i jo, malgrat que cap dels dos som actors. Només tenim la virtut de la fotogènia i l'encant personal. Bé, com a mínim ella... Ho va gravar l'Alexis amb una càmera de fotos... Permeteu que ho remarqui. DE FOTOS! Bé, és una bona càmera de fotos. O ho era perquè aquest cap de setmana una gata asilvestrada gironina l'ha trencada. Es tracta d'un senyal del destí? Provablement.
Que sigui en blanc i negre i mut no només va bé per la situació que volíem gravar si no que a més dissimulava una mica el cutrerio en que es va fer... Un bon dia, els tres de la foto de dalt vam quedar per dinar i vam veure massa vi. A l'hora de fer el café a una terrassa de la plaça del Macba, vam creure que seria fàcil gravar això i muntar-ho més tard. Estic bastant content tenint en compte les limitacions. En el fons, és l'eterna lluita entre el contingut i el continent. La forma i l'interior. La bellesa física o la grandesa moral. La frivolitat de la Paris Hilton i el cine independent. El Madrid de Beckam i el Barça del jogo bonito... Podeu seguir vosaltres mateixos... Els exemples ximplets són il·limitats!
Etiquetas: Humor d'allò més divertit, pelis, vivències traumàtiques (o delicioses)