TOTS SOM HAITIANS AVUI

Estic impressionat i colpit. I enrabiat. És per aquesta noticia que vaig llegir ahir sobre un terratrèmol a Haiti. No és la primera desgràcia que afecta a un país del tercer món ni crec que sigui l'última. Però m'ha sorprès el ball de xifres. De les primeres noticies que deien que havien mort milers de persones fins a les dades del govern: 100.000 persones. Això cal tornar-ho a llegir. 100.000 vides humanes que s'han extingit per sempre entre les runes. Un calcul ràpid diu que això és més gent que la que hi ha a ciutats com Girona o Tarragona. Tots morts. Homes, dones, nens i nenes, vells... Aquesta catàstrofe ha colpejat el país més pobre d'Amèrica. Algunes fonts parlen de que tota la capital, Port-au-Prince s'ha anat a la merda i s'han ensorrat el govern, la universitat, els edificis públics... No vull ni pensar que ha passat amb les dèbils barraques on viu amuntonada les masses de població pobre. L'únic que es podem fer en aquests casos és col·laborar, enviant diners, roba, aliments o medicines a una ONG a veure si ajuda a aquesta pobra gent.

I com cada vegada que m'assabento de noticies així, em ve al cap una frase de Stalin: la mort d'una persona és una tragèdia. La d'un milió de persones és una estadística... Aquesta frase torna a ser fastigosament certa. I creieu-me, el que la va dir sabia de que parlava perquè ell va matar a milions de russos... En canvi la desgracia i la mort d'un personatge de pel·lícula ens pot fer plorar. Si el director aconsegueix que ens identifiquem amb ell. En canvi, escoltem que han mort 100.000 persones a Haití i hi ha el risc que ens quedem freds. No, això no es pot permetre!

Estic enrabiat al pensar que aquestes morts no valen res per molta gent. Només són negres pobres i morts de gana... El món va canviar per 3000 morts a les Torres Bessones o 200 morts a Madrid o Londres. Què passaria si s'ensorrés el Camp Nou i morissin 100.000 catalans? Quina cobertura mediàtica hi haurà el dia que hi hagi un terratrèmol de gran intensitat sobre el sud de Califòrnia?? (que pot passar en qualsevol moment, segons els científics). El dia que mig Beverly Hill se'n vagi a la merda semblarà que el món s'acabi. I en canvi ara, no passa res. Això m'altera terriblement. Ahir em costava conciliar la son per aquest motiu. Vaig obrir les webs de moltes pàgines de diaris per informar-me i quina va ser la meva sorpresa al veure la web de l'Avui. Aquesta tragedia tenia un breu espai al final de tot, entre una entrevista a Rosa Díez i el Nacionalisme i no sé què del facebook en català... La portada estava ocupada pel partit del Barça i per les Olimpíades d'hivern a Barcelona... Mare meva. Quina monstruositat! No són importants aquestes morts perquè no són blanques, europees o per què no parlen català?

No recordo haver sentit tant de fàstic per un diari a la meva vida. Ni agafant La Razón ni El Mundo... Em repugna que aquest diari ignori la mort de 100.000 persones a Haití i que avui tingui una portada sobre eurodiputats catalans que demanen que es retiri la simbologia franquista del Parlament Europeu. No és conya, aneu a aquesta pàgina i comproveu que suposo que encara estarà així...

O sigui que segons el cap d'aquest diari, això és la noticia del dia i el terratrèmol d'Haiti és una mera anècdota? Fa temps que llegeixo uns quants diaris a internet i sabia que l'Avui es centrava a publicar noticies sobre que Espanya és dolenta i Catalunya som unes víctimes... Però mai hauria pensat que arribarien tant lluny. El seu fanatisme provincià em sembla gairebé criminal. Desaconsello a qualsevol ésser humà que compri aquest diari perquè no té més valor que un pamflet de propaganda.

Ja estem tacats. Les persones del futur tindran accés a l'hemeroteca del segle XXI. Llegiran sorpresos les portades i es preguntaran perquè 3000 morts americans valen milers i milers de paraules de condol més que uns morts negres. Encara que siguin 20 vegades més nombrosos. Com és això possible? Fa anys, després de l'11-S els titulars de molts diaris deien que “Tots erem americans”... Per què ara no ens solidaritzem amb el poble haitià?

Sento que la humanitat és a dia d'avui una mica més pobre. Segurament algun dia tindrem un càstig proporcional a les nostres accions.