SI UN DIA HE DE TORNAR

Setembre. Vosaltres, pobres mortals, començareu a treballar aviat. Per mi les vacances tot just comencen ara. Si heu llegit les meves desventures al parking (amb les que per cert es podria escriure una historia de por...) sabreu que he passat un estiu que es pot definir de moltes maneres però mai com vacances. Demà marxo a l’Ametlla (de Mar) amb uns amics i després empalmo una mena de Road movie fins Almeria amb uns altres colegas. O sigui que estaré molt de temps sense escriure, cosa que reconec que no faig molt periòdicament.

La imatge aquesta de Porco Rosso em sembla preciosa i a més simbòlica del que és un esperit viatger i bohemi del que tots voldríem emmirallar-nos. Com? Que encara no l’he vista? Doncs us recomano aferrissadament que li doneu una oportunitat. Per mi i per molta gent és la millor pel·lícula manga de la historia. Ja ho he dit, apa! Feia temps que volia escriure sobre aquesta peli però no trobava el context. Tot i que, de fet, ara tampoc ve gaire a cuento...

Porco Rosso té moltes lectures. Es pot veure amb ulls d’infant, agraint el seu estil paisatgista i el colorit fantàstic. Les aventures del mar i els pirates amb regust antic, rollo Errol Flynt. També us pot fer gràcia el disseny d’hidroavions dels anys 20’ o un pilot amb cara de porc. I a la vegada podem veure aquesta pel·lícula amb ulls de crític de cinema disposat a gaudir d’una joia del setè art. No exagero ni una mica. El creador d’aquesta obra és Hayao Miyazaki, potser l’únic dibuixant manga superior al gran Akira Toriyama. Aquest senyor ha fet series de tota la vida com Heidi, Conan el nen del futur, Lupin III... i també ha guanyat oscars a Hollywood.

Sincerament em fascina que un japonès pugui captar tant bé l’essència llatina, mediterrània, italiana... Des de la música de mandolinas que ressona amb un regust nostàlgic, al retrat que fa del Milà industrial d’entreguerres o de la societat feixista... També trobo molt fort que el protagonista que és un personatge esquerp, solitari, amb un greu problema de pes i una cara deforme... malgrat això aconsegueix enamorar a totes les dones maques que es creuen amb ell. I ens fa l’efecte que ell no ho busca! El més extraordinari de tot és que arribem a entendre-ho. D’una forma estranya i ambigua captem l’extraordinària fascinació que exerceix el personatge.

En fi no sé que em queda per afegir a més de que es una obra totalment imprescindible per qualsevol. Una lliçó d’humanitat des d’un personatge que ha renunciat a la seva pròpia humanitat perquè es sent decebut per la gent.

Si la veus i malgrat això no t’agrada, no és que siguis un babau. Senzillament és que ets mala persona...

Ara que coneixeu la meva malaltissa i problemàtica obsessió per Porco Rosso imagineu com em vaig sentir quan vaig llegir que farien una adaptació amb personatges reals. Del director francès d’Amelie i Largo domingo de noviazgo i protagonitzada per en Gerard Depardieu i l’Audrey Tautou. Francament clavarien els personatges de Porco i de la Gina, de l’hotel Adriano. Després em vaig assabentar que era un bulo, segurament mogut per una conspiració comunista nazi. Malgrat això penjo la foto d’aquesta irreal producció francesa.

Haurem de seguir somiant...