¡QUIETO TODO EL MUNDO! ¡LLEGÓ LA LEY!

M'ha costat triar un títol que reflecteixi fidelment l'episodi que vaig viure ahir a la frontera catalano-andorrana. Tot el que relataré, encara que sembli increïble, va succeir realment (1.)

Andorra és un lloc fantàstic i ple de contrastos. Vaig arribar dissabte i durant tot el dia va lluir un sol espaterrant. L'endemà no va parar de nevar. Així són les coses per aquelles contrades. En pocs anys va passar de ser un país pobre i semi-feudal a un imperi comercial. La Laura i jo vam anar a Caldea. Algú m'havia dit que era un lloc una mica garrulo. Bé, malgrat que vaig veure més tatuatges d'espirals dels que voldria, el lloc em va encantar. Quin benestar! El punt més extasiant va ser sortir a una piscina-jacuzzi de l'exterior amb l'aigua ben calenteta mentre estava nevant (2.)

Que hi té a veure això amb els meus problemes amb l'autoritat? És un dels molts contrastos del Bell Principat. Per una banda a les botigues et tracten com un rei i t'inciten a comprar-ho tot, però a la frontera els guàrdies civils et fan sentir com un contrabandista. La Laura i jo vam sortir molt relaxats de Caldea i més tard, a la nit, els Guàrdia Civils ens van estressar força. Aquí exposo els fets desgraciats:

20'15. L'autocar arrenca. Ha parat de nevar i el vehicle no va tant ple com esperàvem. Salivejo pensant en fer-me un entrepà amb el formatge andorrà que he comprat.

20'30. Arribem a la frontera. Una senzilla formalitat.

20'32. Entra un Guàrdia Civil armat i demana la documentació NOMÉS a un parell de persones del fons de l'autocar (una d'elles porta un barret antic). Bé, deu ser una mena de tràmit.

20'40. Fan sortir a tothom de l'autocar de males maneres.

20'45. Un grup de policies increpa a les persones d'abans (que tenen un aspecte un tant sospitós). Em venen al cap els policies de Makinavaja en general i en Jesús Bonilla en concret. Ens fan treure l'equipatge de l'autocar i apareixen com per art de màgia un parell de maletes que no són de ningú.

20'50. Tornem a entrar a l'autocar (excepte els dos sospitosos). La gent comenta que a aquelles maletes deu haver-hi armes, drogues, pornografia infantil, lacasitos o coses per l'estil.

20'55. Entren els sospitosos. Ningú els diu res per no contaminar-nos de la seva maldat. De sobte semblen una mica àrabs... La Laura comenta que la policia fa abús de poder i que li fan fàstic així en general. Jo li comento que el meu oncle era policia, el meu pare és un ex-policia i jo mateix sóc de la secreta. Ella riu però deu pensar que sóc una mica idiota.

21'00. Un Guàrdia Civil demana als sospitosos que tornin a sortir. Sí, definitivament tenen pinta de musulmans.

21'20. La gent truca a les seves famílies dient que arribaran més tard. La majoria són pijos i la seva conversa gira entorn segones residències a Andorra i viatges a Tailàndia.

21'30. Anem veient com la policia va aturant cotxes i escorcolla les maletes. Observo que segueixen el patró d'aturar una successió de "cotxe-sense-neu-al-capo/cotxe-nevat". Coincidència? Jo no ho crec.

21'50. Un Guàrdia Civil ens explica (d'aquella forma tant divertida com parlen) que no poden relacionar la maleta sospitosa amb els sospitosos. Però ells saben que són més culpables que un gitano fent footing (3.) Demana si algú els va veure entrar les maletes al autocar. Ningú diu res. El Guàrdia Civil ens convida a oblidar la nostra timidesa catalana i a denunciar-los. Finalment no ens posem d'acord i el policia se'n va una mica ofès.

21'57. Tornen a entrar els sospitosos a l'autocar. No llueixen cap blau ni símptomes d'agressions.

22'20. La Laura i jo creiem que els cotxes dels esquiadors que es veuen per la finestra, en realitat porten cocaïna al capó fent veure que és neu. Cada cop hi ha més paranoia a l'ambient. Al seient de darrera tinc un basc que es queixa molt de la policia (4.)

22'40. La gent abandona la posició més submisa i es comencen a sentir comentaris subversius. Opinen que els Guàrdies Civils són una mica ximplets.

22'55. Tornen a fer sortir els sospitosos. Per passar l'estona, la Laura i jo fem bromes estúpides. Som els únics.

23'00. Entren de nou els sospitosos. Els molt desgraciats no han tingut ni el detall de portar-nos alguna cosa per menjar.

23'10. Unes noietes pijes molt bufones surten a fora.

23'20. Tornen les pijes rosses. Les observo una bona estona tot sospitant que han arribat a alguna mena de tracte amb la policia o bé que elles són les autèntiques culpables. La Laura malinterpreta el fet que les miri fixament. Es veu que es pensava que estava mirant-lis el cul. Quina imaginació tenen les noies!

23'30. Un Guàrdia Civil comença a agafar les dades a tothom. Ho fa a una velocitat molt lenta. La gent insinua que el xicot és una mica de l'estil Forrest Gump. Res d'això! A més de transcriure les dades, el policia es molesta a dibuixar un retrat de cada passatger. La Laura surt especialment afavorida. El Guàrdia Civil diu que ho fa perquè tenen la fotocopiadora espatllada.

00'00. El Guàrdia Civil ens deixen sortir a prendre la fresca i em sembla que finalment no han agafat les dades a tothom.

00'15. A fora la gent opina que la Guàrdia Civil és cutre i ineficient. Jo comento que fan la seva feina i que són uns xicots molt trempats. Tothom em mira. Crec que he fet nous amics. Per alguna raó, la Laura s'aparta del meu costat i es posa a xerrar amb un super-esquiador ros i força atractiu (en general).

00'30. Arriba un altre autocar i la Guàrdia Civil ens fa pujar a tots perquè tornem cap a Barcelona. Estranyament, els sospitosos també venen amb nosaltres. En canvi, el conductor de l'autocar es queda retingut. No hi ha justícia en eixe món...

01'30. Per fi hem creuat la frontera, passem per La Seu, Organyà i llocs així. No hi ha llums a cap casa. Són pobles fantasmes.

02'30. Un cop a Barcelona (amb tres hores de retard), arribem com podem a casa, sense metro i esgotats.

El més divertit és que la gent comentava al final que havien sabut que el contingut de les famoses maletes no era droga ni explosius. Era tabac. De sobte perdo la meva fe en l'autoritat i no vull veure un Guàrdia Civil en molt de temps (5.)

Notes a peu de pàgina:

(1.) l'autor es reserva l'opció d'exagerar una mica els fets per accentuar la comicitat i la irreverència.

(2.) Com els micos japonesos a les fonts d'aigua calenta.

(3.) L'autor lamenta aquests comentaris racistes que mai pensava que podrien sortir de la boca d'un representant de la llei.

(4.) Sospito que és un terrorista de vacances.

(5.) Cremo les entrades que tenia per anar a veure la pel·lícula sobre el 23-F.