PARADOXES DE LA VIDA

Aquest matí el metro va tant ple de gent com qualsevol altre dia laborable. L'oficinista de les ulleres s'esmuny entre un grup d'homes amb pintes d'executius, adolescents cridaners i immigrants. La ferum és agressiva i el sacseig del vagó, violent. El temps passa molt a poc a poc. Encara queden unes quantes parades. I després cal fer un transbord per agafar la línia groga. El passadís sembla un escorxador. Gent amb cares tristes i resignades que remuga... L'oficinista de les ulleres s'ha de llevar abans de les 7 del matí per arribar a l'empresa a l'hora que toca. I així cada dia. Per un sou de 1000 euros i escaig. Quants anys fa d'això? Tres o quatre? Sempre hi ha un any que li balla. De quan va estar fent de becari sense cobrar res...

Aquesta és la rutina de l'oficinista de les ulleres. Però avui ha passat una cosa una mica diferent. Al seu costat hi havien dos senyors de mitjana edat que llegien la premsa esportiva. Xerraven de futbol. Sembla que l'erupció del volcà islandès i el caos aeri també ha afectat a can Barça. L'equip d'en Guardiola no pot viatjar a Milà amb avió i ho ha hagut de fer amb un autocar. Els senyors que llegien la premsa estaven preocupadissim per la incomoditat de viatjar tantes hores amb autocar i si això afectaria a la moral dels jugadors. Es lamentaven amb to teatral que això era una gran desgracia i que s'hauria d'anul·lar el partit pel tal que aquesta “crisis” no afectés als jugadors del Barça. El diari esportiu dedicaven unes 6 pàgines a aquesta noticia i titllava el viatge amb autocar fins a Milà “d'odissea”. És curiós que això sigui una gesta quan l'oficinista de les ulleres recorda haver fet de petit un viatge a Itali amb autocar (segurament una miqueta més cutre que amb el que viatgen els jugadors del Barça) i no va ser cap trauma. Ell (i els seus pares i dotzenes de persones més) va dormir a l'autocar i va viatjar més de 14 hores seguides i no recorda que ningú li pengés una medalla.

L'oficinista de les ulleres baixa del metro emprenyat. Entra al primer bar que troba i es posa a esmorzar sense preses. Un tallat i una pasta. Per primer cop a la vida arribarà tard a la feina. Al bar tothom parla de la gran proesa del dia: el viatge en autocar. No hi ha cap treballador que no planyi als jugadors del Barça. Joves milionaris que durant unes hores viatgen com la gent ordinària. Quin trauma! Només faltaria que vingués un malvat (madridista) i els obligués a agafar el metro un matí.

De sobte, l'oficinista de les ulleres es sent trist i enganyat...