jueves, enero 14, 2010

TOTS SOM HAITIANS AVUI

Estic impressionat i colpit. I enrabiat. És per aquesta noticia que vaig llegir ahir sobre un terratrèmol a Haiti. No és la primera desgràcia que afecta a un país del tercer món ni crec que sigui l'última. Però m'ha sorprès el ball de xifres. De les primeres noticies que deien que havien mort milers de persones fins a les dades del govern: 100.000 persones. Això cal tornar-ho a llegir. 100.000 vides humanes que s'han extingit per sempre entre les runes. Un calcul ràpid diu que això és més gent que la que hi ha a ciutats com Girona o Tarragona. Tots morts. Homes, dones, nens i nenes, vells... Aquesta catàstrofe ha colpejat el país més pobre d'Amèrica. Algunes fonts parlen de que tota la capital, Port-au-Prince s'ha anat a la merda i s'han ensorrat el govern, la universitat, els edificis públics... No vull ni pensar que ha passat amb les dèbils barraques on viu amuntonada les masses de població pobre. L'únic que es podem fer en aquests casos és col·laborar, enviant diners, roba, aliments o medicines a una ONG a veure si ajuda a aquesta pobra gent.


I com cada vegada que m'assabento de noticies així, em ve al cap una frase de Stalin: la mort d'una persona és una tragèdia. La d'un milió de persones és una estadística... Aquesta frase torna a ser fastigosament certa. I creieu-me, el que la va dir sabia de que parlava perquè ell va matar a milions de russos... En canvi la desgracia i la mort d'un personatge de pel·lícula ens pot fer plorar. Si el director aconsegueix que ens identifiquem amb ell. En canvi, escoltem que han mort 100.000 persones a Haití i hi ha el risc que ens quedem freds. No, això no es pot permetre!


Estic enrabiat al pensar que aquestes morts no valen res per molta gent. Només són negres pobres i morts de gana... El món va canviar per 3000 morts a les Torres Bessones o 200 morts a Madrid o Londres. Què passaria si s'ensorrés el Camp Nou i morissin 100.000 catalans? Quina cobertura mediàtica hi haurà el dia que hi hagi un terratrèmol de gran intensitat sobre el sud de Califòrnia?? (que pot passar en qualsevol moment, segons els científics). El dia que mig Beverly Hill se'n vagi a la merda semblarà que el món s'acabi. I en canvi ara, no passa res. Això m'altera terriblement. Ahir em costava conciliar la son per aquest motiu. Vaig obrir les webs de moltes pàgines de diaris per informar-me i quina va ser la meva sorpresa al veure la web de l'Avui. Aquesta tragedia tenia un breu espai al final de tot, entre una entrevista a Rosa Díez i el Nacionalisme i no sé què del facebook en català... La portada estava ocupada pel partit del Barça i per les Olimpíades d'hivern a Barcelona... Mare meva. Quina monstruositat! No són importants aquestes morts perquè no són blanques, europees o per què no parlen català?

No recordo haver sentit tant de fàstic per un diari a la meva vida. Ni agafant La Razón ni El Mundo... Em repugna que aquest diari ignori la mort de 100.000 persones a Haití i que avui tingui una portada sobre eurodiputats catalans que demanen que es retiri la simbologia franquista del Parlament Europeu. No és conya, aneu a aquesta pàgina i comproveu que suposo que encara estarà així...

O sigui que segons el cap d'aquest diari, això és la noticia del dia i el terratrèmol d'Haiti és una mera anècdota? Fa temps que llegeixo uns quants diaris a internet i sabia que l'Avui es centrava a publicar noticies sobre que Espanya és dolenta i Catalunya som unes víctimes... Però mai hauria pensat que arribarien tant lluny. El seu fanatisme provincià em sembla gairebé criminal. Desaconsello a qualsevol ésser humà que compri aquest diari perquè no té més valor que un pamflet de propaganda.


Ja estem tacats. Les persones del futur tindran accés a l'hemeroteca del segle XXI. Llegiran sorpresos les portades i es preguntaran perquè 3000 morts americans valen milers i milers de paraules de condol més que uns morts negres. Encara que siguin 20 vegades més nombrosos. Com és això possible? Fa anys, després de l'11-S els titulars de molts diaris deien que “Tots erem americans”... Per què ara no ens solidaritzem amb el poble haitià?


Sento que la humanitat és a dia d'avui una mica més pobre. Segurament algun dia tindrem un càstig proporcional a les nostres accions.


Etiquetas: ,

11 Comments:

At 12:20 p. m., Anonymous Miquel said...

D'acord en tot...

 
At 1:28 p. m., Anonymous Miguel said...

Per cert, el BBVA està cobrant comissió al fer les donacions per Haiti.

No comments...

 
At 3:34 p. m., Blogger David said...

Joder...

 
At 8:29 a. m., Anonymous Anónimo said...

Crec que perquè no hi ha gaire material per pública. Al 11S hi havia de tot perquè com a país desenvolupat molts ciutadans tenien càmeres i vulguis o no al cap de res tenia imatges per un tubu per passar tot el punyeter dia repetint com es queien les torres bessones, els testimonis, analistes polítics, debats, etc..
Per por posar un exemple la catàstrofe d’Aquila a Itàlia fa dos anys o el tsunami de Malàisia o altres desastres naturals no acostumen a ocupar primeres pàgines perquè no te tant de joc com una catàstrofe provocada pels propis humans, per exemple genocidis, guerres etc...on pots agafar un analista que ocupi les planes que fagi falta per posar en antecedents a l’audiència i ser sensacionalista. Es evident que un periodista no pot agafar i fer una primera plana tipus, “LA NATURA TORNA COLPEJAR, QUAN EN TINDRÀ PROU!”.
Igualment no penso que s’hagi ignorat el problema. Ahir vaig escoltar per la radio que tot el mon s’havia llençat en massa cap Haití per ajudar i les autoritats estaven demanant que ha partir d’ara les autoritats agafarien el que es necessites perquè estaven desbordats i no necessitaven més i tot això amb dos dies. A més per la radio, per la tele i els diaris s’ha anat explicant. El problema repeteixo es que no hi deu haver gaire material gràfic, testimonis i per això no pots fer una primera plana. A part el Avui es un diari amb pocs recursos, o sigui, que jo no pensaria malament.
Referent a l’objectivitat dels diaris tens raó que no hi ha cap diari objectiu ni cap humà en el món per això quan agafem un diari hem de ser conscients de qui l’escriu i per aquí l’escriu i quedar-nos amb la noticia objectiva i no els element subjectius afegits.
Res es blan o es negre,de vegades es gris, de vegades color a merda.

Res que discrepo guapa. A veure quan ens veiem.

Arnau

 
At 9:39 p. m., Anonymous Anónimo said...

No estic d'acord en alguns punts, sobretot en la comparació amb l'11S. Si mirem les coses des del punt de vista humanista, valen més 100.000 morts que 3000 o les que fossin a les torres bessones. És obvi, però a nivell social, les connotacions que una i altra tragèdia tenen és molt diferent: l'11S o l'11M són molt més greus: és l'home contra l'home, és un crim, no un desastre natural.
A banda d'això, i a risc de ser políticament incorrecte, crec que és més greu que es destrueixi... no sé, Sillicon Valley, que les institucions del país més pobre d'Amèrica. Per altra banda, a nivell mediàtic, la proximitat i la rellavància són criteris molt importants: ens interessa més si guanya o perd el Barça que si a Nova Zelanda hi ha hagut un assassinat en massa. Obviament que hi ha coses que per la seva gravetat han de transcendir, però és natural i saludable que ens afecti allò que tenim aprop, i això els peridistes ho saben.
Des del meu punt de vista la cobertura dels mitjans ha estat justa, mesurada i adient. El que faci l'Avui, m'importa un pito però sí que és sospitós que si els diaris de tots els colors es posen d'acord en una portada, un no ho faci.
També trobo que de vegades vols apel·lar al sentimentalisme de forma una mica forçada: m'extranya que no puguis dormir a les nits pensant en la catàstrofe d'Haití.

A veure si saps qui sóc.

 
At 9:49 p. m., Anonymous Anónimo said...

Ah, havent plantejat una mica dubtes sobre la ètica, m'agradaria escriure aquí un exercici-dilema que vaig llegir fa uns dies en un manual. Si el trobes interessant, pots copiar-lo com a post perquè la gent ho cometi. Aquí va:

Eres cirujano de un gran hospital. Perteneces a una comisión que debe tomar una importante decisión. Tenéis siete pacientes en espera urgente de un transplante de corazón. Ahora mismo solo tenéis un donante. Todos los pacientes podrían recibir el corazón. ¿Qué paciente consideras que debería recibir el corazón? ¿Por qué? La comisión tiene que llegar a un acuerdo antes de 15 minutos.

Pacientes:

- Una famosa neurocirujana en la cima de su carrera de 31 años. No tiene hijos.
- Una niña de 12 años. Estudia música.
- Un profesor de 40 años. Tiene dos hijos.
- Una chica joven de 15 años embarazada. Soltera y sin hijos.
- Un sacerdote de 35 años.
- Un joven de 17 años. Es camarero y mantiene a sus padres con sus ingresos.
- Una mujer científica a punto de descubrir la vacuna del SIDA. No tiene hijos y es lesbiana.

Què me'n dieu?

 
At 11:38 p. m., Blogger David said...

Lluis pk imagino que ets tu. En primer lloc felicitar-te pk no m'has dit que en akest post faig propaganda sociata com sempre.

No estic gaire d'acord amb el que dius. Allò localista està molt bé i sóc el primer que llegeix una revisteta sobre coses que passen a Badalona. Però em queixava d'un DIARI k, per molt catalanista que sigui, practicament ignorava una noticia com akesta i només per un motiu: no forma part de la seva lluita a favor de l'independencia i contra Ejpanya. A mi aixo em fa vomitar. Sigui l'Avui, la Razon, el Periodico o qui sigui.


T'asseguro que no em vull fer el sensible piji-guai de "oh, no dormo a les nits pensant en Xiapes". Només que akesta noticia en concret em fa colpir força i akella nit al llit li donava voltes i em costava dormir. M'ha passat altres vegades per xorrades com el final de Perdidos o paranoies sense sentit. O sigui que tampoc és per posar-se medalles...


Espero no haver-me de trobar mai al teu exemple i decidir sobre la vida i la mort de la gent. Dir qui és útil i qui no tant.

 
At 2:49 p. m., Anonymous Anónimo said...

Per culpa teva de no fer propaganda del senyor brody, no ha pogut passar el tall d'eurovisió...i pensar que tú eres la nostra esperança!!!

 
At 10:22 p. m., Anonymous Lluís said...

Que cabron, confonent-me amb l'Alexis...
Quan fas propaganda del partit d'en zapastalin se't diu, i quan no, no.

Sobre el debat, arribo tard i malament, o sigui q no em repetiré en els lògics arguments dels anteriors companys.

Només dir-te q a tot Espanya hi hagut molts més diaris d'àmbit reduït que no han variat la seva línia informativa.

I els típics titulars de "15 españoles desaparecidos en el terremoto" (això a Tele5 o Danpena 3 era...) "Un olotí supervivent del desastre d'Haití" (Aquesta la vaig veure a El Punt...)

Però que és normal hostia. Ja ho deia la germana d'en Woody Allen que li sabia més greu si moria un jueu que no cap altre. El gregarisme és inherent a la condició humana.

Ara bé, d'aquí a dir que l'Avui va sudar de la noticia...Home, a l'edició en paper li dedicaven vàries pàgines i una editorial sobre el tema no sé quin dia...

Però vaja, sobretot no deixem que la realitat espatlli un bon post.

 
At 10:24 p. m., Anonymous Miquel said...

Jo salvo al sacerdot de 35 anys...

 
At 4:13 p. m., Anonymous Anónimo said...

dropos i demagogs!

 

Publicar un comentario

<< Home


Parador