BLANC I NEGRE. TRIEU!
Ho he de confessar... Sempre m'han atret els personatges que viuen entre dos aigües.
Aquells desafortunats que es mantenen en un difícil equilibri entre dos bàndols enfrontats. Totes les Pocahontas enamorades dels Johns Smith, els soldats soviètics que odien els invasors nazis però que a la vegada tenen una formació cultural alemanya, els Pasquals Maragalls que provenen d'il·lustres nissagues catalanistes i militen a partits amb seu a Madrid...
A molta gent aquesta mena de personatges els capgiren l'estomac. La paraula “traïdor” sempre planeja sobre els seus caps, són incompresos i molts cops pateixen finals cruels. Segurament el soldat soviètic lector de Goethe serà afusellat com un petit burgés amic dels feixistes, els indis refusaran a qui es barregi amb l'home blanc i els blancs mai veuran als pell-roges com un dels seus. I bé, el cas de l'expresident Maragall també és conegut... Sembla que a vegades l'esperit humà no accepta els matisos. O blanc o negre. O estàs amb mi o estàs en contra meu. Crec que aquesta darrera frase és d'en George Bush fill...
És lògic que en temps de crisis es fomenti la intolerància i el radicalisme però per la meva banda, sempre aplaudiré al seguidor fanàtic del Madrid que admira una bona jugada de Messi o al aficionat blaugrana que reconeix que en Casillas és un gran porter. Segurament molta gent veurà aquests actes com covards o dèbils però cada dia em semblen més valents. Malgrat que el més fàcil és creure que tots els de l'altre equip/bàndol/país/ètnia són una colla de malparits...
En alguns ambients castellans m'han arribat a anomenat “Jordi”, un error que suposo que es deu a que em veien com el típic catalanet amb accent quan parla castellà. Actualment els alumnes immigrants a vegades em pregunten perquè insisteixo tant en el tema de que parlin en català... Paradoxalment descobreixo que per alguns amics meus amb dos cognoms catalans jo sóc un referent de l'espanyolitat...
Em fa il·lusió. Potser el meu destí és acabar convertint-me en un personatge literari?
Etiquetas: SOC UN MAL PATRIOTA, vivències traumàtiques (o delicioses)
20 Comments:
Sento ser tant torrecollons... De debò que sí...
Doncs que s'apunti a Ciudadanos xd.
Jordi, ets un sociata...
Es va apuntar a Ciudadanos i el van fer fora per facha..
Se'n va anar a la Falange i el van expulsar per fer bromes sobre Franco...
A iniciativa va ser per no ser sostenible...
A esquerra va tenir problemes per celebrar els gols de la Roja...
Els de convergència van apuntar que tenia una nóvia comunista...
Total, resulta que només me l'estimo jo!
Ups, perdó pensava que havia entrat a un blog cinema...
Ahhhh clar,
tota aquest conyàs polític i infumable, amb el detall cursilero final només per dir implícitament:
EL PSC/PSOE és lo més superxupiguai, i tots els altres sou uns radicals nazionalistes.
(això no és ser blanc o negre, nooo)
Joder mira que era fàcil de dir...
Com versa un genial refrany espanyol: "Lo bueno si breve, dos veces bueno"
Ui, uiii lo que ha dit! A la señu vas luisito!!!
A risc d'anar de guais, Lluis, em fa l'efecte que no has estès el que volia dir.
Cada loco con su tema... pero sento que et molesti tant un text contra el dogmatisme...
Pssseeeeeeeeeaaaaaahhhhh
Pues q bé..
Sento decebre't però per desgràcia (?) aquest blog només el llegim els 2 anònims q no tenen ous a posar el seu nom, la laura i jo.
En total, 4 gats.
Amb això vull dir q ja et coneixem, i sabem "de qué pie cojea cada uno" (a mi inclòs...)
O sigui q para d'escriure merda i posa més fotos de ties en boles, PERÒ JA!!!!!!.
Sí, sóc simplista, és el que hi ha, en aquesta bonica societat d'avui dia.
Sóc pitjor persona per això?
Hi ha mort després de la vida?
Per cert, m'encanta el teu "blog de cine".
Alabuyeeeeeeeeeeeee
Em dic Miquel i soc fan d'aquest blog.
En algunes ocasions he fet comentaris anónims amb l'única intenció de crear polèmiques. Soc el creador del concepte "David, ets un sociata!"
http://tuspeliculas.blog.com.es
David, en el fons són entranyables els teus amics!
es usted un fascista!
En el fons som entranyables, pero i en la superficie? eh? eh? eh?
Hola David, també en sóc un altre, i avegades també escric, en aquest bloc, que com diuen nose quina audipencia deu tenir entre les capçaleres dels Països Catalans, perquè de fet ja som un país, i una butifarra sociata amb crostó de ciutadans, mentres es menjava el pollo d'avecrem. Fins al final, que els durex l'apretaven tant que no sortia bé.
David, explican que ens ha volgut dir el teu amic...
No sé qui és aquest amic meu però la seva expressió és críptica, esotèrica... Sens dubte, de tant reflexionar sobre la política catalana ha arribat a un altre nivell.
Saluda a Buda de part nostre!
El patriotismo es el último refugio de los canallas. Vease Nixon, Millet...
YEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEPAAAAAAAAAAAAAAAA
XUMBA XUMBA XUMBAAAAAAAAAAAA :o
GUSANO
Jaja, no sabia que t'havia colpejat tant el tema d'espanyolito.
Felicitats pel bloc.
Arnau
Per que no:)
Publicar un comentario
<< Home