EN XAVI MASDÉU M'HA DIT QUE T'HA VIST PER BARCELONA...

Ara fa temps que no escric res i aprofito per parlar-vos d'una serie fantàstica que, de moment, agrada a tothom que la veu. Seràs tu, lector raret de blogs, l'única excepció?? Es diu Arròs Covat i l'estrenen el dimarts 29 de setembre (demà!!), a les 23'00 de la nit al C33. Per sort ja han penjat 4 capítols a un blog així hem pogut veure-ho. Us passo l'enllaç per si li voleu donar una oportunitat:

http://blogs.tv3.cat/arroscovat

El dibuix és molt senzillet, no us enganyaré. Entre altres coses, els personatges no tenen ulls, nas ni boca. S'ha buscat un disseny pràctic, original, minimalista i divertit, que sembla sortit d'una revista de tendències. Crec que els ha quedat prou bé. En teoria la sèrie tracta del conflicte d'en Xavi, el protagonista, de fer-se gran i que se li covi l'arròs. Per mi només és l'excusa. El més divertit és el rollet que té, dins d'una Barcelona de disseny plena de moderniquis. Aquesta sèrie està enfocada a un públic urbà (més que res barceloní), gafapastas i guai de la vida. No tots els espectadors som així però igualment fa molta gràcia. Ahir em deia en Lluis, el meu amic de Girona, que la gent que reflexa Arròs Covat li fa ràbia més aviat però no obstant això la sèrie li encanta.

El guió és molt divertit i el doblatge és totalment genial. Per exemple, les veus dels companys de l'estudi del protagonista (un xarnego i un modern una mica gili) són brutals i es complementen perfectament bé. Les veus de les dues noies de la sèrie aconsegueixen realisme i sensualitat i la del prota i la tieta també estan molt bé. Els sons de mòbil i timbres estan fets amb la boca i són molt cutres però això li dóna gràcia. I al contrari que la majoria de produccions catalanes, els personatges parlen com la gent del carrer. No fan servir paraules cultes i estranyes, sinó pur barceloní ple d'errades, barbarismes i demés. Una mica com Plats Bruts però molt més ben fet. No és que em congratuli que destrossin la llengua catalana però m'agrada que un diàleg em soni mínimament realista i proper. A més, per compensar aquestes maldats ja fan mil programes com Bocamoll, no?

Aquesta proximitat, que em recorda al grup Manel, serà una de les claus de la bona acollida d'Arròs Covat (perquè és evident que tindrà bona acollida). És ben provable que en poc temps sigui una sèrie de culte, de l'estil el Dr. Katz, aquella sèrie dels 90 sobre un psiquiatre calb que se li movia el cos al parlar. Que guai era!