EL MILLOR DOBLADOR DEL MÓN

Joan Pera, un paio força ben plantat.

Els que em coneixeu i sabeu la meva dèria pel doblatge no us sorprendrà que divinitzi a en Joan Pera. Els que no em coneixeu feu una ullada a l’escrit anterior i comenceu a preocupar-vos.. Ell és molt més que un actor o un doblador o un sex-symbol català: és el màxim exponent del doblatge en aquest país. Sembla ser que el fet de tenir vuit fills el va obligar a fer moltes hores extres i durant una època no hi havia pel·lícula o sèrie a TV3 on no escoltéssim la seva divertida i casolana veu. La mateixa veu que esperem sentir de un oncle entranyable que ens fa petar de riure i que no ve tant per casa com nosaltres voldríem.

Per desgràcia acostumava a fer papers secundaris o fins i tot d’extres però ben aviat se’l reconeixia. A Bola de Drac, per exemple, recordo que doblava a en Ten Shin Han i en Raditz (com pot ser? eren forts i malvats!) però estic segur que qualsevol petit personatge, un soldat perdut de la Cinta Vermella, duia la seva fantàstica veu. Els seus treballs més reconeguts i celebrats per la comunitat mundial són Rowan Atkinson i Woody Allen. D’acord, Mr Bean no era gaire xerraire però els fans de l’Escurçó Negre recordareu els seus “Baldrik, ets un munt de fems...” amb joia i benaurança. Tinc un amic que sovint ens repeteix: “Baldrick, tu no veuries un pla subtil encara que es pintés de purpurina, toqués el clavicordi i es posés a ballar tot cantant “el pla subtil ja ha arribat”. Què més podem dir en aquesta vida?

Amb en Woody Allen ha arribat a una mena de simbiosis especial. Les pelis dels anys setanta van ser doblades per un paio molt divertit que posava la veu al C3PO però malauradament va morir. En Woody, tot cortès, va enviar un ram de flors a la viuda i, segons diu la llegenda, va escollir personalment la seva veu en espanyol (i després en català). Estem parlant d’en John Pear. D’això fa més de vint-i-cinc anys i ara tots identifiquem el rostre del jueu de Nova York amb la veu d’en Pera. No són pocs els que diuen que fa molta més gràcia el seu doblatge que la veu original. El mateix Woody, per exemple.

A més, a més ha fet unes quantes obres de teatre magistrals que ja el permetrien l’entrada al paradís: “No et vesteixis per sopar” o les que fa amb en Paco Morán com “L’extranya Parella”. És increïble com li pot donar tanta gràcia a objectes quotidians i grisos com són els cullerots o els ascensors... Em sap greu dir-ho però li dóna mil voltes a l’actuació que fa en Jack Lemmon.
Per desgràcia, en Joan Pera mai ha estat un actor tant popular com deuria. Hi ha qui diu que la seva forta convicció cristiana (tants fills fa sospitar actualment) li ha tallat sovint les ales. Dubto molt que ell tingui una actitud dogmàtica... Hi ha frases a l’Escurçó o a algunes pel·lícules d’en Wooy que són clarament anticlericals.
Si el rumor és cert, no deixa de ser una discriminació fastigosa, semblant a la que pot rebre algú per la seva sexualitat o ètnia. El fet que vingui de l’altre banda és anecdòtic.
Actualment fa un paper a la sèrie El Cor de la Ciutat i sembla que en aquest país cal esperar a fer aquesta mena de coses perquè la gent et valori...

Bé, en definitiva. Visca en Joan Pera i la seva extensa prole! M’encantaria coneixe’l en persona abans de morir... De morir jo, es clar. Ell segurament deu ser immortal.