LA LLEGENDA D'EN MOMOTARO

Tinc un amic que està fent de monitor de colònies pel delta de l'Ebre. Com que algunes nits els llegeix contes (ara no es poden explicar històries de terror perquè els nens es traumatitzen com ens va passar a nosaltres i després es fan assassins en sèrie) em va demanar si podia enviar-li algun de popular. Al Japó hi ha molts contes mitològics que són molt macos i que allà són molt populars però que aquí, per desgràcia, no en tenim ni idea. Ells coneixen perfectament els contes europeus com Pinocho o la Ventafocs però nosaltres poca cosa d'ells. Li vaig escriure un que a mi sempre m'ha agradat molt i com que m'ho vaig currar i em va sortir llarg... Per què no aprofitar-ho més? Potser a algú li fa gràcia o li sona de versions mangas que s'han fet a Shin-Chan, Doraemon o Arare.

Fa molt de temps, a una regió apartada de l'antic Japó hi havia una parella de vellets que vivien tranquil·lament a unes muntanyes aïllades. La parella no tenia cap fill i tot i ser molt vella resaven cada dia als Deus perquè els concedís un. L'home vell havia sigut un poderós guerrer samurai a la seva joventut i havia tingut un gran castell però ara estava content amb la vida senzilla del camp. Quan un dia la velleta estava rentant roba al riu d'aigües gelades va veure una cosa estranya que baixava riu avall. Semblava un préssec gegant. La velleta es va posar molt contenta perquè era un préssec enorme i semblava molt bo. Se'l va emportar a casa per sopar. Quan el seu marit va tornar de portar llenya del bosc es van disposar a obrir la deliciosa fruita però... OH! De dins del préssec gegant va sortir un nen preciós. La parella va creure que els Deus havien respòs a les seves pregaries i el van adoptar (lògicament...) Li van posar de nom Momotaro que en japonès vol dir "nen préssec".

L'alegria va entrar a la casa i es van tornar a sentir rialles a tothora. Els anys passaven ràpidament i el nen va créixer sa i fort. Als 7 anys en Momotaro ja tenia la força d'un home adult i son pare el va començar a entrenar per ser un bon guerrer samurai. De mica en mica va aprendre totes les arts del samurai com l'equitació, el tir amb arc, el codi dels guerrers, esgrima, cal·ligrafia, coneixements dels classics xinesos... Tota aquesta mena de coses.

Quan en Momotaro va acomplir 14 anys va tenir un somni inquietant i molt real. Uns ogres malvats venien del mar a saquejar i destruir-ho tot al seu pas. Eren molt forts i ferotges i arrasaven camps i ciutats. La gent fugia plorant de la seva presencia. Els ogres a la cultura japonesa son com els dimonis aquells del Bola de Drac Z quan en Goku va pel camí de la serp i cau a baix. Un de vermell i un altre de blau, recordeu? Son grans, forts, porten porres gegants i banyes...

El pare d'en Momotaro li va dir que aquest somni és una premonició, que ell mateix va combatre fa anys als ogres i que són perillosos enemics. Com que segurament aviat tornarian per destruir i saquejar, el pare li prega que vagi allà on viuen i els combati. En Momotaro jura anar a combatre'ls

.

Al dia següent el pare li donara la seva espasa llegendària i la mare uns quants pastissets deliciosos d'una recepte que nomes ella coneix. S'acomiada de la família i se'n va a buscar la gloria.

A mig camí es para a descansar i menjar i se li acosta un llop gegant i d'aspecte terrible. Diu ser el senyor del bosc i que te una força sobrehumana. La bestia s'interessa per l'olor que li fa el farcell i pels pastissets d'en Momotaro. Diu que si li dona un s'unira a ell. En Momotaro diu que no li donara un pastis sencer si no que compartira el seu amb ell per agermanar-se mes.

En Momotaro i la bestia continuen el camí. Al dia següent un mico amb una armadura salta damunt seu i als dos herois els serà impossible d'atrapar-lo. És el típic mico juganer. Li diu que te una gran agilitat i que si li dóna un pastis l'acompanyara. En Momotaro li diu que comparteixi un amb ell (Again).

El 3 dia de viatge arriben a una gran esplanada de gespa on senten el soroll d'un gran ocell k s'acosta. Sembla com un fènix, el senyor del cel. Li diu també que si li dona un pastisset l'acompanya. (One more time).

En Momotaro i els 3 animals finalment arriben al mar on els espera una barca. Li posaran una bandera amb un dibuix d'un préssec i viatjaran a l'illa dels dimonis.

L'illa dels dimonis te un aspecte terrible i desolat i els impressiona quan la veuen. Els dimonis de la costa al veure el vaixell esperen una gran flota de guerrers i s'amaguen a la seva fortalesa. El mico salta el mur i l'ocell vola per sobre. Lluiten una mica amb ells i el mico aconsegueix obrir la porta de la fortalesa perquè puguin entrar en Momotaro i el llop.

Arriba una batalla èpica d'aquelles que duren molts dies i moltes nits. Els 4 herois s'enfronten a l'exercit dels ogres en una lluita sense pietat. Finalment surt el Rei dels Ogres que és enorme i perillós. En Momotaro lluitara amb ell esquivant com pot la seva gran porra punxeguda. Finalment després de molta estona, en Momotaro li tallara les petites banyes que tenen al cap i el Rey dels Ogres perd totes les forces i poders. Demana clemència i en Momotaro hi accedeix. El Rey dels Ogres el portara al seu palau on li torna tots els tresors que els dimonis havien acumulat durant milenis. Or, plata, diamants, espases i armes fetes pels millors artesans i els Deus, coral, Jade i moltes altres tresors i meravelles. El Rey els hi dóna tot i a mes promet no tornar a atacar mai mes als éssers humans. En Momotaro es dona per satisfet.

En Momotaro i els seus companys es tornen a embarcar. Tornen les riquesses a tots els que havien estat robats pels dimonis però tot i així en sobra moltissim. Amb tot això, en Momotaro construeix un gran castell, el mes gran que recorda la Historia i se'l va regalar als seus estimats pares. Mentrestant ell i els seus companys van continuar viatjant pel mon i realitzant les mes grans i heroiques proeses.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos... que aquest conte ja s'ha fos.