TODOS LOS RAROS FUIMOS AL CONCIERTO...

Avui toquen els Manel a les festes de Gracia i anirem tot il·lusionats. A vegades em pregunto com pot ser que un grup senzillet que només te un disc em pugui emocionar tant... En tot cas no he sigut l'únic que s'ha deixat entabanar pel seu estil volgudament intranscendent. Realment aquest grup ha tingut un fort impacte. Suposo que les causes són diverses però intentaré comentar un dels motius principals que, al meu entendre, ha sigut clau per la seva bona acollida.

Manel és un grup que fa una mena de folk-pop bastant accessible i amb lletres emotives i suggerents. No parlen de grans veritats de la vida, no ens volen alliçonar ni adoctrinar-nos. No parlen de lluites armades, ni de qui em de votar. Ni tant sols citen als grans escriptors i filòsofs del segle XX. Senzillament parlen de coses senzilles i properes, normalment d'amor, de les petites coses que tenen les relacions i sobre algunes ruptures. La cançó “Al mar” només tracta d'un noi i una noia que volen anar a passar el dia a la platja. Aquesta superficialitat per molts deu ser sinònim d'una imbecil·litat aguda. Res més lluny de la realitat. Que parlin de petites coses que ens acompanyen durant tota la vida no és cap ximpleria (com se li va criticar a la Casa Azul en el seu moment). També pot ser una cosa molt valuosa. Per mi, la majoria de vegades, les grans causes i els ideals més grans amaguen injustícia i fanatisme. Després de tots els desastres que em anat acumulant al llarg dels anys (capitalisme, feixisme, comunisme, anarquisme...) només puc creure en les petites coses, els retrats minúsculs i la quotidianitat. Al cap i a la fi, són les més importants per la majoria de la gent.

Per això, us dic que escolteu el disc de Manel i us deixeu endur per la seva màgia casolana i canteu “Aqueesta caançó és per dir/ que no et troooobo gens en falta/ i quan me'n vaaaig a dormir/ amb la mà dretaaa ja em baaasta...” o el que t'ha dit un tal Bernat quan t'ha vist a Barcelona, les desventures amoroses de la Maria i en Marcel o com afrontar una ruptura amb una tal Dolors. Escolteu el disc, sí, però que no se us acudeixo anar aquesta nit a veure'ls a Gracia perquè té tota la pinta que no hi haurà lloc per a tothom!

En Bernat m'ha dit... "Quins pajaros!"