LA VELLA EUROPA

La nova ampliació de la UE em va pillar a Londres i segurament no li vaig prestar el cas que hauria. Els que em coneixeu, ja sabeu que el meu amor per Europa sobrepassa els nivells del que consideraríem una persona sana. Personalment crec que la Unió Europea representa el model més vàlid pel que pot caminar la humanitat del segle XXI. L’estil americà ja ha donat mostres de no ser sostenible (diferencia abismal entre rics i pobres, educació i sanitat dolenta o inexistent pel gruix de població, poca cura del medi ambient, deute externa desmesurada...) i el model xinès, malgrat el seu ràpid creixement i el seu encant, al final no deixa de ser una dictadura que te la majoria de ciutats més contaminades del món. A aquest pas va pel camí de seguir el model soviètic i els seus desastres ecològics i socials...
La Unió Europea és un conglomerat de països heterogenis que s’han passat bona part de la seva historia guerrejant entre si. Sempre hi ha hagut il·luminats que han volgut conquerir tot el continent per així dominar el món (els simpàtics Carlemanys, Carles V, Napoleons i especialment els Adolfs). Les dues guerres mundials van néixer a Europa, no ho oblidem. Després de la barbàrie hitleriana i amb un continent mig devastat es va fer imprescindible una millor relació entre els estats. A més, per primera vegada en els últims segles, Europa ja no era el centre del món.

Es van eliminar bona part dels aranzels i la cooperació va permetre uns nivells de creixement a Europa mai vistos. Avui dia la UE ha ajudat molt a igualar el nivell de vida dels europeus (Espanya es troba entre les més beneficiades).
A més, de l’entrada de Bulgaria i Romania a la gran família europea, l’integració d’Eslovenia a l’euro i el meu viatge recent a Londres, actualment faig classes a un institut sobre la Unió Europea. Intento inculcar amor per l’UE. Però no a nivell nacionalista si no de conèixer uns institució, pel meu parer, massa ignorada o fins i tot despreciada. Com si fos incompatible ser català, espanyol o bielorus i a més un membre de la Unió Europea. Estem en un món global, ple de grans potencies com Xina o l’Índia (amb més de mil milions d’habitants cadascuna) o gegants territorials com USA, Rússia o Brasil... que pinta en tot això la nostra admirada i mai prou glorificada Catalunya, Espanya o Ribagorça de Riuprimer?

Europa sempre ha estat un continent molt mogut, capaç d’inventar genialitats com l’humanisme, la democràcia o la Revolució Industrial i a la vegada del pitjor com els feixismes o l’holocaust. Sembla que ara, casa nostra ha après la lliçó i es troba en condicions d’exercir un paper crucial al món, havent patit a les seves carns el pitjor del segle XX. Amb franquesa, Estats Units no pot dir el mateix. Els horrors que ha patit al llarg de la historia al seu propi territori són picades de mosquit comparat amb el terror de qualsevol país europeu en un parell d’anys mogudets. Actualment els Estats Units demostren la seva arrogància i messianisme com un marrec desobedient que acostuma a guanyar a les baralles de patí.