jueves, octubre 19, 2006

ENCARA HI HA ALGÚ QUE DUBTI QUE EN MAS ÉS MÉS FATXA QUE EN PIQUÉ???

No sé si us heu assabentat però ja estem en campanya electoral. Com que la cosa està molt malament i els ànims escalfats, aquesta vegada no parlaré de cine, ni guions ni res d’això. Avui escriuré sobre coses molt més banals i ximpletes.
Tenim cinc candidats a la presidència de la Generalitat i si hem de ser sincers, tots cinc són patètics... Però no vull caure en el tòpic de “tots són uns lladres, jo no aniré a votar i em quedaré a casa pelant-me-la”. Això està molt bé però no us podeu passar tot el dia a casa, donant-li a la sardina, vinga, dale que te pego... Us quedareu cecs! Crec que un (o dos) cops cada quatre anys val la pena anar a votar. Més que res per poder queixar-se després...
Malgrat que tots cinc són indignes, hi ha un que ho és més, si això és possible. Parlo d’en Mas, el que segurament acabarem veient com a guanyador. De debò existeixen joves urbans que voten a CIU? O encara diré més... algú que sap com funciona internet, pot votar-los? Que cadascú faci el que vulgui, fins i tot que voti al PP a les generals però com a mínim que s’avergonyeixin una mica i que no ho reconegui tant alegrement.

- Doncs sí, jo aquesta vegada he votat al PP perquè crec que l’Acebes només diu bondats i benaurances.
- Sóc un jove xenòfob i ultracatòlic que li espanta la idea d’un altre tripartit. Catalunya no pot ser governada per l’esquerra. Per això votaré CIU!
Veieu com no és tant difícil? Només es tracta de ser conseqüents! És com tots aquells racistes que no es defineixen així perquè queda lleig i diuen que són ordenats. Ordenats! Els negres amb els negres (i morint-se de gana) i els blancs amb els blancs gaudint d’una civilització superior. Em sembla que ja som prou grandets per veure que aquestes idees (encara que bufones i plenes de xerinol.la) són anacròniques i estan molt mal vistes. En concret des de que Hitler es va engegar un tret.
Estic d’acord amb que en Montilla segurament és un bon putilla... (m’he passat hores meditant aquesta bella rima però ara veig que ha valgut la pena). Però tots aquells que diuen que no pot ser president de Catalunya perquè va néixer a Andalusia, perquè es diu Pepe, perquè no té un accent pompeufabrià o no té el nivell C de català... Que diguin clar el que pensen! No volen que hi hagi un president xarnego i prou. Hi ha molta gent que aquesta mena de coses li fan regirar l’estómac però han de ser conscients que són uns idealistes i que donen l’esquena al que és Catalunya avui dia. Hi ha molt xarnego suelto, de fet, la meitat de la població és castellano-parlant i filla d’immigrants espanyols. Negar això o fer com si no existís és com haver desitjat una Alemanya poblada només d’aris. El següent pas és anar escalfant els forns.
També em fa molta gràcia aquella eterna premissa de CIU: no voteu al PSC, és un partit espanyol, que obeirà tot el que digui Madrid! Siguem sincers, tant si guanyen uns com els altres, en Zapatero seguirà tallant el bacallà. La seva vella tàctica del peix al cobe... I han oblidat que van ser ells qui van pactar amb el PP més ranci d’Aznar? Estaven d’acord amb carregar-se l’Ebre, eh? La burgesia catalana sempre ha estat catalanista per hobby, per distreure's quan s’avorreixen de guanyar tants i tants diners. Però en els moments de conflicte sempre es decanten per la pela. Per exemple, a la guerra civil la dreta catalana es va mobilitzar a favor de Franco.

En Mas i els seus alegres socis ultracristians van dir que cap immigrant podia votar i que no tindrien drets... Molt bé, així caminarem cap a un possible Apartheid com el Sudafricà, amb una població segregada. És això el que volem? Com la Catalunya del capellà Torres i Bages que va dir: Catalunya serà cristiana o no serà... Aquestes idees són del pitjor del segle XIX i CIU les presenta com a propostes del segle XXI. La Catalunya que desitgen i estimen el senyor Mas, el senyor Pujol (i la seva encantadora dona) està agonitzant. Es mor. Es tracta d’aquella Catalunya victimista i conservadora, de l’alta burgesia, rural, racista i tancada en si mateixa. No s’adonen que actualment caminem cap a una Catalunya plural, mestissa, moderna i oberta a Europa? És com comparar en Serrat cantant Mediterraneo amb les cantades de CIU dient que els moros fan pudor.

El 1 de novembre, entre tots, podem decidir quina Catalunya volem.

Etiquetas:


Parador