SIGUEM PROVOCADORS: NO MOLA QUE POLÍTICA I ESPORT VAGIN DE LA MÀ

Ahir es va jugar un partit no oficial entre les seleccions de Catalunya i Euskadi. El resultat va ser empat a u però sembla que en aquest partit el resultat final no era gens important. Bé, suposo que cap dels dos volia perdre però la gracia es que perdés la selecció espanyola.

He de dir abans de res que a mi el futbol ni fu ni fa i que la selecció espanyola me la suda bastant i la catalana tres quarts del mateix (la basca ja ni diguem...) Ara bé, si estigués a les meves mans fer possible que la selecció catalana jugués a organismes oficials segurament triaria que si. I per què no? Quin mal fa? Si això fa taaanta il.lusió a taaaanta gent doncs endavant. El que em preocupa una mica és que aquesta ximpleria obsessioni a tanta gent i les connotacions que se li dona.

Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord o les Illes Feroe sempre han tingut seleccions nacionals i no per això els seus ciutadans viuen millor i ni tant sols tenen tanta autonomia com, per exemple, el País Basc. Aquestes seleccions fan un paper mediocre tant als Mundials com a l'Eurocopa (si arriben a classificar-se) i quant perden tornen a casa contents i feliços i el sol brilla i els ocells canten. I no hi per menys! Ells tenen seleccions nacionals!

I ara ve quant algun lector espavilat em podria dir: “miserable, ja estàs xerrant amb demagògia i mesclant dades que no tenen res a veure...”. És possible... Però el missatge que vull donar és que la política i els esports acostumen a donar mals resultats quan es barregen. Dit d'una altra manera: només se m'acudeixen mals exemples (Hitler i les seves olimpíades del 36, els soviètics i els jocs de Moscou del 80, l'Espanya rància i la seva selecció del toro i la pandereta o pròximament els xinesos i el seu escaparat olímpic per dir-li al món que allà no tenen cap dictadura...). Algun exemple bo? A mi no se m'acudeix cap.

Us sona aquest nen dentut? Aquest spot ens va ensenyar que encara es poden fer servir tècniques de publicitat Goebbelianes en ple segle XXI...

El que em molesta realment és aquest idealisme, aquest sentiment de que s'està lluitant per una bona causa, per una cosa que millorarà el món i en veritat només es demana que Catalunya jugui partits oficials. I ho sento però una cosa és que TV3 transmeti la Marató contra les malalties o que transmeti el partit d'ahir entre Catalunya i Euskadi. La primera és important, plena de bons sentiments i de candidesa humana, l'altra només és un partit de futbol normal i corrent. Qui cregui que anant a Bilbao a veure aquest partit o fent-se soci de la plataforma pro-seleccions està posant el seu granet per millorar la societat catalana és que te un problema o que barreja termes... Vaja seria com creure que és igual de noble donar sang i anar a un bar a beure una cervesa. Mai diré que beure cervesa és innoble però tampoc l'elevem al rang d'una bona causa. Una mani per una bona causa (i pràctica) seria contra l'especulació immobiliària.

Sense allunyar-nos gaire de la demagògia es podria recordar que durant el franquisme es van jugar molts partits no oficials de Catalunya amb gent com Ramallets de porter. I que bé que anava el Principat en aquells temps! Quanta llibertat reconeguda!

I francament no veig diferencies substancials entre l'ambientillo que ahir hi hauria a les grades cridant “Espanyol el que no voti” i cremant alguna foto del rei mentre algú es marturba que en una concentració de fatxes que canten “puta Catalunya i Carod terrorista” ...

Que em disculpi qui es pugui ofendre, això només es tracta d'una columna d'opinió... O com diria en Groucho Marx: qui s'hagi ofès lleugerament amb alguna de les meves paraules, cregui'm que ho lamento moltissim. No he pogut trobar altres de més ofensives...