UNA SÈRIE ANOMENADA EL CARRER DEL MAR
Fa dies que no actualitzo i he pensat... per què no? El darrer dissabte va sortir una noticia a El Punt, edició Barcelonès nord, que parlava de la sèrie del Carrer del Mar que fa temps que preparem. Ara mateix s'està rodant i no acabarà fins a mitjans del mes que ve. Són 7 capítols i la posaran a Tele Badalona al febrer del 2009 en horari de màxima audiència. És un projecte que fa temps que s'arrossega i que per fi sembla que està en marxa!
El divendres de la setmana passada vaig anar a Tele Badalona on es feia la primera reunió d'actors. Jo, malgrat la meva condició de trist guionista, hi vaig anar. Doncs resulta que un dels xavals que jo creia que farien d'extres, era un periodista de El Punt! Ja m'estranyava a mí que prengués tantes notes del que deia el director... El cas és que gràcies a estar allà vaig poder comprovar el dissabte a la tarda que sortia aquesta foto de dalt a la contraportada i que parlaven de mí! Sóc el de la samarreta verda que té la mà a la boca i sembla que pensi. Em va fer molta gràcia i vaig anar ràpidament a l'hipercor, creient que s'haurien acabat els exemplars! De tornada llegia la contraportada mentre caminava pel carrer i dibuixava un somriure sense poder-ho evitar. Era la primera vegada que parlaven de mí a un diari i no era per cap delicte! Això alegra a qualsevol...
Vaig trobar la noticia també per internet però no hi vaig pensar a penjar-la. Ara han passat uns dies i m'ha costat de trobar... La penjo per si algú li interessa llegir-la.
També he de ser just i dir que els periodistes són bastant especials i s'ho monten tot de tal manera que els vagi bé. Només pel fet que jo estigués allà, ja diu que sóc el màxim inspirador dels guions de la sèrie. I això només és cert parcialment! Les declaracions dels actors van ser menys enginyoses a la vida real que aquí... I tot ha sigut magnificat una mica. Però és el seu ofici! A mi ja em va bé.
Ah, i perdoneu aquest post egòlatra i falocèntric... La setmana que ve tornaré a escriure sobre perquè es va enfonsar la URSS o què fa que Porco Rosso sigui una meravella.
ENLLAÇ A LA PÀGINA DEL DIARI
Etiquetas: vivències traumàtiques (o delicioses)