sábado, julio 10, 2010

AVUI UNA MANI I DEMÀ UNA FINAL DE COPA


Aquesta tarda a les 6 hi ha una manifestació en defensa de l'Estatut. És fàcil preveure una participació multitudinària i la posterior i variada interpretació dels fets. Cadascú jutjarà l'esdeveniment segons el seu punt de vista. Doncs vet aquí el meu:


En primer lloc és positiu que agrupi a gairebé tots els partits polítics. Una cosa força difícil, per cert, en un poble tant donat a l'enfrontament i que gairebé mai es posa d'acord en res. Per desgracia, som uns cainistes. I alguns parlen de la guerra civil espanyola com si aquí tots haguéssim anat a una, com si aquí no s'haguessin cremat convents i assassinat a burgesos, com si ningú hagués anat amb els franquistes...

A l'Edat Mitjana, quan els jueus estaven espargits per mig món, es deia que dos hebreus necessitaven tres sinagogues. Als catalans crec que ens passa una mica el mateix...


Jo també aniré a aquesta manifestació i potser això podria estranyar a algun bordegàs. No sóc independentista ni gaire aficionat a les manifestacions però crec que aquesta vegada val la pena. Com la mítica manifestació del 77 o la de la guerra d'Irak. No es tracta de reclamar una selecció de hockey catalana i en català (cosa que m'importa ben poc) sinó de fer-se respectar. “Un poco de respeto, coño”, que diria en Torrente. Tampoc crec que aquesta manifestació pugui canviar gaires coses del dictamen del tribunal.

Tal com jo veig, un tribunal ple de jutges arcaics ha anul.lat articles de la nova Carta Magna catalana. Un Estatut aprovat pel poble català i les Corts espanyoles, per cert. I aquests senyors s'han passat quatre anys deliberant i deteriorant les relacions entre Catalunya i Espanya mentre s'acceptaven articles exactament iguals a altres comunitats com Andalusia. Per mi això és injust i crec que és bo alçar la veu per dir-ho. Encara que això no canvii res, és important demostrar que no ens la poden “meter doblada” sempre que vulguin. Que poden ignorar i humiliar als catalans sense cap resposta. Així entenc jo aquesta manifestació: com un “tour de force”, una prova de força. Potser és arriscat perquè pot crispar més l'ambient i això (per mi) és dolent. Però si surt un milió de persones al carrer potser l'Espanya cavernaria i anti-catalana actuarà amb més por i respecte.

Crec que l'Estatut quedarà tal com està, agradi o no, però si demostrem que no som una societat dòcil i submisa potser no caldrà tornar a manifestar-nos més endavant. Ho veig com un assumpte gairebé higiènic. I com ja he dit, per mi no és tracta de l'article aquest on diu si Catalunya és una nació, una nacionalitat, una comunitat autònoma o un ves-comtat. Cadascú sent la terra d'una manera diferent i Catalunya serà el que vulgui el poble català, diguin el que diguin uns quants jutges de setanta anys. En la meva opinió, aquests termes abstractes no mereixen una mani. Els articles que parlen de competències, de PIB, de gestió i eficàcia, en definitiva, de diners, sí que mereixen que passem una tarda de calor al Passeig de Gracia. Tot i que no nego que també hi haurà un punt d'orgull nacional trepitjat.


D'altra banda, també és casualitat que en el moment que les relacions Catalunya-Espanya estan més deteriorades que mai, la selecció espanyola hagi arribat per primera vegada a la final del Mundial. I per primera vegada veig banderes espanyoles a molts balcons catalans. De forma desacomplexada. Si demà Espanya guanya el mundial (cosa bastant provable) es desfermarà una eufòria hispana enorme. Mai vista a terres catalanes en temps democràtics. Entenc que això preocupi i molt a la gent de la JERC, les CUP, i en Laporta perquè demostra que, malgrat tot, Catalunya no és tant anti-espanyola com voldrien. I també confondrà a molts fatxes de la Meseta. Creuran que Catalunya deu estar a un pas de la guerra tribal i que hi ha dos bàndols molt diferents: per una banda, els que es manifestaran avui (dolents separatistes) i per un altra, els que han estat celebrant les victòries de la selecció (nois ben macos). En la secta d'en Joel Joan el mateix però exactament a l'inrevés. Uns són botiflers espanyolistes i els altres bells patriotes. Com sempre allò de blanc i negre, bons i dolents, amics i enemics.

Els sorprendria saber que molts dels catalans que avui aniran a la manifestació sota el lema “Som una nació” també sortiran a celebrar la victòria d'Espanya al Mundial. Potser si reflexionessin sobre aquest fet (no ho faran) arribarien a comprendre una mica millor l'esperit català.


Bé, com a apunt final diria que estarem uns quants dies veient banderes (espanyoles, senyeres, estelades...) fins a l'avorriment. Espero que quan acabi l'estiu ens posem les piles i entre tots fem baixar una mica l'atur.



Etiquetas: ,


Parador