EL MESTRE JOHN HUSTON

Dins dels grans genis del cine clàssic n'hi ha un que, al meu parer, no té tota la glòria que es mereix. Parlo de l'enorme John Huston, un director amb una filmografia de quaranta anys impressionant i d'allò més variada. Estem parlant d'un Hemingway del cinema, és a dir, d'un artista inquiet, aventurer, amic de la boxa, viatger, borratxo, molt mascle i genial. Va ser un gran amic d'en Bogart amb el que compartien festotes i joies del setè art. En Huston, fill i pare d'actors, resulta un personatge fascinant. De fet, sempre l'he preferit a l'altre gran director americano-irlandès, en John Ford que potser gaudeix de més fama pels seus westerns.

Des de petit m'han atret les pel·lícules d'aventures d'en Huston. Tinc una anècdota al respecte. A 5º d'EGB havíem d'escriure un relat i vaig agafar la història de El tesoro de Sierra Madre i la vaig modificar lleugerament. La mestra em va posar molt bona nota per la redacció, sense sospitar que estava plagiant al gran John Huston.

De debò, us animo a que mireu alguna de les seves pel·lícules. És un temps molt ben aprofitat! Us recomano les meves preferides:

1941 – El halcón maltés: La primera pel·lícula de Huston i una de les obres mestres de la història del cinema. Basada amb la novel·la de Dashiell Hammett, amb un Bogart fantàstic fent de Sam Spade i uns secundaris de luxe. Cine negre en estat pur!

1948 – Cayo Largo: Un altre títol imprescindible de cine negre amb Bogart i el magnífic Edward G. Robinson tancats a un hotel del sud de Florida. Força original i claustrofòbica.

1948 – El tesoro de Sierra Madre: L'únic cop que va guanyar un Oscar (i també el seu pare com actor). Ambientada a Mèxic, amb un Bogart bipolar i l'ambició com a tema de fons. De petit era una de les meves pelis preferides.

1950 – La jungla del asfalto: Un altre clàssic magnífic de cine negre sobre atracadors. De petit no m'agradava per la seva complexitat i foscor però ara la sé apreciar pel que val. Un dels primers papers de Marilyn Monroe.

1951 – La reina de África: Segurament la millor pel·lícula de Huston, la més rodona. Li va donar l'únic Oscar a en Bogart. Una aventura en un riu d'Àfrica durant la I Guerra Mundial. El guió és tant magistral que s'ensenya a totes les acadèmies de cinema. Un autèntic plaer en tots els sentits. No conec ningú que l'hagi vist i no l'entusiasmi.

1972: El juez de la horca: Una peli certament estranya però que de petit em flipava, sobretot per un Newman fent d'un jutge força particular que es salta la llei quan li convé i assassina a qui li molesta quan està jugant al poker.

1975 – El hombre que pudo reinar: Segons Maruja Torres, és la més bella pel·lícula d'aventures de tots els temps. Basada en una novel·la curta de Kipling a la que supera totalment. Els protagonistes són uns encantadors Sean Connery i Michael Caine que viatgen per terres inhòspites afganeses. Un 10! Del tot recomanable!

1981 – Evasión o victoria: Bé, no és que sigui una obra mestra però és molt entretinguda. A més, resulta interessant la barreja de futbol, nazis, Michael Caine, Pelé i l'Stallone fent de porter. Segurament, qualsevol altre director hauria patinat amb una combinació tant explosiva però no el gran mestre John Huston.