HAIKUS
Els escriptors de haikus volien plasmar imatges o sensacions amb les mínimes paraules possibles acostant-se perillosament al no-res. La seva principal preocupació no era trobar els mots adequats si no eliminar tots aquells innecessaris. Tenien una visió de les coses gairebé zen, com si busquessin la Il·luminació budista en cada poema. En tot cas, creaven imatges mentals molt suggerents. L'autor de haikus condensa els poemes perquè nosaltres els llegim i els acabem de lligar. Basho, el més grans dels escriptors d'aquest art va dir: “El haiku que mostra el setanta o el vuitanta per cent del seu tema és bo. Mai no ens cansarem, però, d'aquell que revela només el cinquanta o seixanta per cent”. D'això se'n diu minimalisme... Ja ho diuen que sempre és millor suggerir que mostrar. Així el lector fa la meitat de l'esforç però acostuma a valer la pena. A vegades els haikus gairebé semblen menjar congelat durant segles que nosaltres escalfem dins el nostre cap, a foc lent. Amb cura. I segur que acabem menjant un plat deliciós.
Veiem uns quants:
Olor d'orquídia.
S'hi perfuma les ales
la papallona.
***
Pelo una pera:
gotes dolces que llisquen
pel ganivet.
***
L'alta muntanya,
reflectida dins l'ull
de la libèl·lula.
***
Herba d'estiu.
Belles dames de Saga,
dintre les tombes.
***
Dreta, una aixada
sense ningú al voltant.
Quina calor!
***
En la brisa de primavera
Rumiando su pipa
Aguarda el venerable barquero.
Etiquetas: Això de la cultura...