ODA A LA BARBIEKA

Aquesta nit el món sencer crida enfurismat

que no podem veure’t, que t’has esfumat

Amb la silueta retallant-se al capvespre

a dins dels teus ulls on la lluna hi neda.

Reina dels blogs, concubina a mitja jornada

somriure d’ivori, de tot el Brasil ambaixadora

Vas heretar el nom d’un cavall històric,

i cavalcant per la xarxa vas posar molts disc durs.

Amb els seus vestits escotats i nocturnals,

i de Portugal els avis i els aires senyorials

Fantasmes d’electricitat

udolen per les seves faccions

on les visions de Barbieka han pres el meu lloc.

La teva piga escrivia un punt i a part,

amb la teva boca de somriure encès,

I el teu cos com fum, i les pregàries en vers.

La teva carn de seda i la cara de cristall

Qui, d’entre tots nosaltres, se t’enduria?

Què puc dir? L’avorriment... estar sense feina i escoltar cançons de Bob Dylan porten a fer coses aquesta mena de coses...