EL SUICIDI DE LES ESQUERRES

Volia escriure alguna cosa de tot això de les Acampades a Plaça Catalunya i Sol però he preferit esperar a les eleccions municipals. La meva primera impressió d'aquest nou moviment era bastant ambigua però un cop em vaig acostar i em va agradar el que vaig veure. Hi ha de tot però en general és gent força normal que senzillament està farta de l'atur juvenil del 40% i de la falta d'oportunitats. La dreta els desprecia i parla d'una majoria silenciosa i “d'ordre”. L'indubtable és que malgrat la vistositat de les seves protestes, hi ha un gran nombre de persones que està a les antípodes dels que demanem més democràcia. I aquesta gent té por d'aquest que protesten i han anat a votar alarmats perquè tot continuï igual. Això explica l'ascens de la dreta. L'esquerres està més desunida que mai. El PSC ha perdut la Generalitat i ara Barcelona, Badalona i Girona. Ha caigut a tot arreu. ERC ha tingut la mateixa davallada. Haurien de renovar-se. Si en Montilla i en Puigcercós van treure els pitjors resultats de la història dels seus respectius partits haurien de dimitir i deixar pas a gent nova. Qui mana al PSC? No queda clar, l'ombra d'en Montilla segueix allà, avergonyint als seus simpatitzants. Em resulta increïble aquesta apatia del PSC i d'ERC! Sembla que es vulguin passar tota la vida a l'oposició? Si un dirigent d'una empresa presentés uns informes equivalents als resultats electorals d'aquests dos partits, us asseguro que es faria una bona reestructuració.

En canvi, el PP de Badalona, amb tàctiques que freguen el nazisme ha obtingut uns resultats impressionants. Una important lliçó a extreure: Sigues demagog, fomenta l'odi i embruta els sentiments de la gent i obtindràs vots. Ah, i el PP de València han donat la majoria absoluta a una gent que està pendents de judici per corrupció... Plataforma s'ha multiplicat i a Vic consolida el segon lloc a l'ajuntament. Realment el panorama és desolador. La crisis ens ha arrabassat la dignitat. Estem caient en picat.

L'únic consol és que el nou moviment que reclama una democràcia més real i participativa pot influir a molta gent. No a curt plaç, això acaba de quedar demostrat. Però si a llarg-mig plaç. La Revolució Francesa no es va gestar amb un any. De fet, la majoria dels intel.lectuals que la van provocar ja feia anys que estaven morts al 1789. Els polítics farien bé de tenir por a la veu dels ciutadans. Sembla que la victòria de la dreta i l'extrema dreta a les eleccions aigualeix el creixement de la protesta però ja veurem com acabarà.

El que pronostico pel futur és un gran creixement de la crispació. Tornarem al 2003 quan uns governants autoritaris i malcarats prenien decisions d'esquenes al poble. Veurem un govern despòtic i moltes manifestacions i protestes. A Madrid, a Barcelona, a Badalona. A tot arreu hi haurà tensió. Estem arribant al clímax de la crisis. L'any que ve segurament el PP arrasarà a Espanya i continuaran les retallades a la Generalitat. Si no sortim aviat potser ens engolirà.

El cas de Badalona és especialment trist. És com si als darrers temps, el PP ens hagués emborratxat mica en mica amb gotes de racisme i demagògia i hem acabat fent una enorme ximpleria: Votar-lo. Demà despertarem i molta gent es penedirà del que va fer la nit anterior. Però el mal ja estarà fet. I haurem de suportar una llarga ressaca de quatre anys.