FEM EL XIMPLET A LA PLATJA

Que el temps està boig ja no és un tópic ni una frase recurrent si no que ha acabat esdevenint una veritat científica. En pocs dies hem pogut comprovar que passavem d'una forta calor a la neu (encara que precaria). No és estrany que aquests canvis sobtats de la temperatura ens afectin al cap i tots acabem mig ximples o votant al PP.
A Girona la famosa tramuntana va picant els clatells dels gironins fins a convertir-los en els essers estrambòtics i divertits que tots coneixem. Entre ells destaquem en Dalí, en Gerard Quintana i en Lluís Polo, fill predilecte de Badalona i princep del Mikako i la xerinol.la. A Volver Almodovar fa conya que el vent que bufà al seu poble de la Manxa fa que tingui l'index de bogeria més alt d'Espanya.
Que vull insinuar amb tot això? En primer lloc que el temps ambiental ens afecta més del que pensem. Com als finlandesos o els russos que són molt bufons però com que no tenen sol els dona per suicidar-se...

També volia comentar que molta gent, farta d'un temps enfollit i inconstant, diuen que tenen ganes que arribi l'estiu. Per la calor, per les vacances i per tenir la platja al costat. Jo sóc dels que opinen que la platja no es mou en tot l'any...
Cada any, la ciutat de Badalona pateix un estrany fenomen que cap expert del món ha pogut explicar. Pràcticament tots els badalonins ignoren el mar uns vuit mesos a l'any. No s'acosten a ell, fa vent i les onades semblen amenaçadores i fosques. És un espai erm i solitari, només apte per indigents i bojos visionaris.
En canvi, un cop s'ha cremat el dimoni i s'apropa el mes de juny hi ha un fenomen d'hipnosis col.lectiva. Els rajos de sol es reflexen al mar i fan pampallugues. L'aigua comença a brillar amb un blau intens que enlluerna als badalonins i els fa exclamar, gairebé al uníson, “ei, però si ja podem anar a la platja que fa caloreta!”
I no falla, a l'endemà la sorra estarà plena de badalonins prenent el sol i el mar s'omplira de banyistes i petites embarcacions. Ha desaparegut el vent embogidor i tots els bojos de les ciutats deuen emigrar cap a l'interior per gaudir d'unes merescudes vacances (solitaries i estrambòtiques).
Aquest fenòmen de redescubriment constant d'una part de la ciutat fa molta gràcia sobretot perquè és totalment inconscient. Té alguna cosa engrescadora, segurament un antic consol per les families que no poden anar de vacances a Mallorca o a una illa tropical i s'han de conformar a quedar-se a Badalona durant tot l'agost.
Però de fet, Badalona és una ciutat d'estiu. És llavors quan es percep la seva autèntica personalitat i crec que és per l'ambient mariner que encara es respira.

Reivindico recuperar una mica (encara que només sigui una mica) la platja malgrat encara no sigui agost. Només que brilli una miqueta el sol, anar a correr o passejar pel passeig marítim ja és una experiència molt agradable. Algú s'apunta?