lunes, abril 02, 2007

FEM EL XIMPLET A LA PLATJA













Que el temps està boig ja no és un tópic ni una frase recurrent si no que ha acabat esdevenint una veritat científica. En pocs dies hem pogut comprovar que passavem d'una forta calor a la neu (encara que precaria). No és estrany que aquests canvis sobtats de la temperatura ens afectin al cap i tots acabem mig ximples o votant al PP.
A Girona la famosa tramuntana va picant els clatells dels gironins fins a convertir-los en els essers estrambòtics i divertits que tots coneixem. Entre ells destaquem en Dalí, en Gerard Quintana i en Lluís Polo, fill predilecte de Badalona i princep del Mikako i la xerinol.la. A Volver Almodovar fa conya que el vent que bufà al seu poble de la Manxa fa que tingui l'index de bogeria més alt d'Espanya.
Que vull insinuar amb tot això? En primer lloc que el temps ambiental ens afecta més del que pensem. Com als finlandesos o els russos que són molt bufons però com que no tenen sol els dona per suicidar-se...

També volia comentar que molta gent, farta d'un temps enfollit i inconstant, diuen que tenen ganes que arribi l'estiu. Per la calor, per les vacances i per tenir la platja al costat. Jo sóc dels que opinen que la platja no es mou en tot l'any...
Cada any, la ciutat de Badalona pateix un estrany fenomen que cap expert del món ha pogut explicar. Pràcticament tots els badalonins ignoren el mar uns vuit mesos a l'any. No s'acosten a ell, fa vent i les onades semblen amenaçadores i fosques. És un espai erm i solitari, només apte per indigents i bojos visionaris.
En canvi, un cop s'ha cremat el dimoni i s'apropa el mes de juny hi ha un fenomen d'hipnosis col.lectiva. Els rajos de sol es reflexen al mar i fan pampallugues. L'aigua comença a brillar amb un blau intens que enlluerna als badalonins i els fa exclamar, gairebé al uníson, “ei, però si ja podem anar a la platja que fa caloreta!
I no falla, a l'endemà la sorra estarà plena de badalonins prenent el sol i el mar s'omplira de banyistes i petites embarcacions. Ha desaparegut el vent embogidor i tots els bojos de les ciutats deuen emigrar cap a l'interior per gaudir d'unes merescudes vacances (solitaries i estrambòtiques).
Aquest fenòmen de redescubriment constant d'una part de la ciutat fa molta gràcia sobretot perquè és totalment inconscient. Té alguna cosa engrescadora, segurament un antic consol per les families que no poden anar de vacances a Mallorca o a una illa tropical i s'han de conformar a quedar-se a Badalona durant tot l'agost.
Però de fet, Badalona és una ciutat d'estiu. És llavors quan es percep la seva autèntica personalitat i crec que és per l'ambient mariner que encara es respira.

Reivindico recuperar una mica (encara que només sigui una mica) la platja malgrat encara no sigui agost. Només que brilli una miqueta el sol, anar a correr o passejar pel passeig marítim ja és una experiència molt agradable. Algú s'apunta?

Etiquetas:

5 Comments:

At 10:56 a. m., Anonymous Anónimo said...

Wenas!!! xq vegis.. jo miro el teu blog.. encara que tu no miris el meu.. però sé.. (del cert..) que a parir d'ara el miraràs.. t'he deixat la pàgina a l signatura)
Sobre el teu comentari de la platja i Badalona.. dec ser de les poques persones que no fa el que dius... és més... crec que vaig més la resta de l'any que a l'estiu... (això ha de canviar!! no puc estar tan blanca!!) ahir mateix.. vaig anar fins als peus de la platja.. just abans de tocar la sorra, al típic caminet de fusta que fan... i vaig notar com el vent em colpejava de tal manera.. que vaig haver de girar cua... no sense abans admirar el fantàstic espectacle.. (corríem perill de pillar un bon mal de coll ^^¡)

Un petoneeeeeet!!!! em va agradar que ens trobéssim dissabte!! i que vagi per les terres altes.. (sense comentaris.. :p)

 
At 10:58 a. m., Anonymous Anónimo said...

wenu.. per si no et surt la pàgina...
www.fotolog.com/calitja
petonets!!

 
At 2:06 a. m., Anonymous Anónimo said...

Jo soc el tipic freak que surt als informatius a la platja en pilotes a l'hivern...

 
At 2:12 p. m., Anonymous Anónimo said...

Podriem anar a reptar el mar, com aquell dia q navem tajes. O a la roca de la locura, q uneix mar i muntanya...

 
At 2:15 a. m., Anonymous Anónimo said...

pues klar q si men, kines bonikes i amsisadoras passejades hem fet x la platja a la llum del rising sun.

es aket rollet mediterrani, i mes en pobles tan cucos q teniu x alla com Montgat, poble amb el kual he fantaseado d comprarmhi una kseta (potser la tindre despres q s'kbi la S.Familia) un ambient d petit poble costaner i familiar kem crida a tornar a la bonica costa badalonenka una i otra vez desde ya fa molts anys

weno fins despres brodels, nos chekiamos

 

Publicar un comentario

<< Home


Parador