CAPITULO 23: EN EL QUE EL FAMOSO HIDALGO EXPLICA EL MOTIVO POR EL QUE YA NO ESCRIBE EN SU BLOG

Se’m fa molt difícil posar-me a escriure a una impersonal sala d’ordinadors de la universitat, enmig del clac-clac exagerat que fan vint teclats al uníson. Se suposa que hauria d’estar preparant un treball sobre les ruïnes de Baetulo però fa molt que no escric res al blog i no em sembla bé castigar així a la gent, que no en té cap culpa. Bé, destaparé el misteri: Ara mateix no tinc internet ni telèfon...
A casa meva hi ha hagut problemes amb Telefonica, ma mare ha volgut deixar de pagar un extra que ens venien cobrant encara que ens vem canviar a Orange i ens han castigat tallant-nos la línea. Però estic molt lluny de criticar el feixisme empresarial de les grans companyies... I Orange porta més d’una setmana sense poder restablir-nos la línea, malgrat insistim molt. En cap moment vull insinuar que siguin una colla d’incompetents...

Patir en aquesta mena de coses és un mal pas que tothom s’hi troba en algun moment o altre. El que no heu de fer mai de la vida és protestar perquè la societat ja està científicament ben organitzada segons totes les estadístiques així que no val la pena. Per cert, tampoc val la pena pensar per un mateix si ja tenim gent que ho fa per nosaltres. Parlo de gent tant respectable com els polítics o els crítics (tots són genis i em fascinen però destaquen especialment els de cine i literatura pel seu gran criteri). Ells ens diuen el que em de mirar, el que em de pensar, de creure i de sentir. En una societat amb un excés d’informació no em negareu que la seva tasca és molt útil. I nosaltres ens podem dedicar a aprofitar el temps veient programes fascinats i d’allò més útils com Allá tu o el Diario de Patricia, uns espais televisius que una persona sensata i honesta mai es pot cansar d’enaltir en tots els sentits...

Us semblo que soc un pamfletari sarcàstic, esquerranòs i possiblement fastigós? Teniu raó... però no ho faig amb nocturnidad y alevosia. És tracta d’una cosa temporal. Porto una setmana veient el Pc de casa sense connexió a internet i em sembla que està desaprofitar. És normal que se m’acudeixin aquesta mena d’idees reivindicatives i mala llet contra el sistema i com està muntat tot. Els de dalt fent els xanxullos que vulguin i el de baix no ens queda més remei que tragar i a més callar. Les coses funcionen així i sembla que estan perfectament.

Si la gent al segle XIX feia manifestacions no era perquè visquessin malament i treballessin 12 hores seguides si no perquè no tenien internet! Així que prego a les grans companyies telefòniques que si volen evitar un horitzó ple d’aldarulls, revolucions i okupas tinguin un servei mínimament decent. Ens curem en salut. I així podré seguir votant a Zapatero cada quatre anys amb la consciencia tranquil·la i el cap ben alt.