S’ACABA EL REGNAT D’EN BUSH

No sé si us heu enterat o si acostumeu a llegir els diaris però sembla que la popularitat d’en Georgie Bush està sota mínim. He sentit que més o menys com la del president Nixon just després del cas Watergate que el va forçar a dimitir. Home, no crec que tinguem la sort que en Bush hagi de dimitir però la seva enorme crisis interior i exterior és una bona noticia pel món sencer.

Iraq s’està convertint obertament en el nou Vietnam. No sóc dels imbècils que compten les víctimes dels 2 bàndols amb alegria i joia (ni dels que s’alegren dels americans morts al 11-S) però està clar que la situació cada cop va pitjor i fa falta un canvi. Els demòcrates fins no fa gaire s’han mostrat dèbils i ambigus en el programa, com si criticar la guerra d’Iraq i a Bush fos antipatriòtic. I la derrota de Kerry ho van confirmar.
Actualment es parla bastant dels candidats per encapçalar el partit demòcrata a les properes eleccions. Com a mínim se’ls ha de felicitar el valor perquè són aquests...

- Hillary Clinton. Famosa i patidora dóna del nostre president preferit dels USA. Cal remarcar, per si a algú se li ha passat, que és una dona. A part d’això sembla que és molt capaç, ambiciosa i intel·ligent.

- Barack Obama. Senador d’Illinois, un paio molt trempat i carismàtic, sovint comparat a en Kenndy. Ja sabeu que és negre?

- Bill Richardson. Conegut per ser un verd i expert en relacions internacionals. Sembla que això és just el que li cal a USA. Per cert, he dit que és hispà?

O sigui que resumint, el candidat demòcrata que s’oposarà a l’escollit de Bush (encara no se sap qui és) serà o una dóna, o un negre o un hispà. Subratllo que això és un fet sense precedents que mai s’havia ni plantejat a la història dels USA. Molt fort, la veritat... I molt esperançador.
Així que somiem una mica. És bastant possible que davant del desgast republicà dels últims 8 anys, un d’aquests tres sigui el futur president dels Estats Units. És a dir, l’home (o dóna, ara si que es pot dir) més poderós del planeta. El canvi respecte l’administració Bush de ben segur que serà notable i ens permetrà somiar en un món millor, més democràtic i just i més preocupat pel medi ambient. Ara només cal que el món aguanti fins al novembre del 2008 i no hi hagi cap conflicte nuclear pel mig...