viernes, diciembre 15, 2006

MI HERMANO TIENE UN MUY DIVERTIDO RETRASO MENTAL...

Acabo de veure Borat al cine (per segona vegada) i he de dir que m’encanta el seu aire provocador i desenfadat. Crec que en l’humor hauria de valer pràcticament qualsevol cosa però estem en una època profundament marcada pel que és “políticament correcte”. Entenc que sigui de mal gust ficar-se amb defectes o problemes greus de les persones o amb minories però si filem tant prim al final no podrem fer acudits de gairebé res! Sospito que per aquest motiu, quan veiem una cosa provocadora o de mal gust ens sentim bastant predisposats. Recordeu Musculman? En teoria una sèrie així no hauria de trobar un espai a la nostra societat... Doncs ara han reeditat els comics! El dolent és una màquina assassina de l’URSS, l’heroi vola tirant-se pets grocs i és tant lleig com violar a un familiar... A més, un dels protagonistes és un nazi de les S.S que llueix esvàstiques, saluda amb el braç en alt i un dels seus atacs consisteix en gasejar al rival. I malgrat això, en el fons, no és mal xicot!
La pel·lícula Borat ha sigut la més taquillera a Estats Units i és d’un mal gust terrible que fins i tot a mi m’escandalitza. Tothom hi surt escaldat... Personalment hi havia moments que em feia mal tot de tant riure (i no m’acostuma a passar). I mira que la premissa és senzilla i suada: un home rústic enmig d’una gran ciutat...

No es pot negar. En una societat adormida i molts cops atontada, quan apareixen petites obres surrealistes, provocadores, que sacsegen la nostra consciència, estan destinades a triomfar. Els Germans Marx, Bola de Drac, Arare, Shin-Chan, South Park... els exemples no s'acaban. I pronostico que això anirà a més. Quan algú fa una acció amb força o crea està creant una cosa nova... és lògic i raonable que sorgeixi una contra-força, encara que aquesta sigui feble o mal organitzada i a la llarga acabi perdent la partida. Fa 500 anys un monjo esbojarrat que es deia Luter va inventar la Reforma i aviat es van afanyar a crear la Contra-Reforma, oi?
De totes maneres, us recomano que aneu a veure Borat i que compreu els comics de Musculman. Hi ha qui diria que això és pur frikisme però vosaltres sabeu que res més lluny de la realitat.

Etiquetas: ,

2 Comments:

At 9:46 a. m., Anonymous Anónimo said...

Ostres noi... sembla ke sigui una pelicula de referencia x tu.
Jo la veritat es ke no vai riure tan com tu, i no pas pq em sentis ofes per alguna escena, sino ke tansols alguns moments varen succeir sense mes... mentra ke daltres em van fer gràcia.
la consideru una pelicula per veure a casa un diumenge rellat, ni tansols x nar-la a veure al cine.

Pel que fa la satira o la broma simploma sobre els temes ke fa referencia, jo tb soc del parer que sa de poder fer humor sobre tot, xo es un tema dificil... haguesis dit el mateix si l'hobjectiu de broma fossis tu, la teva societat o alguna creença teva??? No ho se pas... es dificil marcar on es situan les fronteras entre l'humor i la ofensa...

"La teva llibertat acava on comença la libertat del teu company"

DIFICIL...

 
At 12:57 p. m., Anonymous Anónimo said...

Sí, sí... tota aquesta teoria sobre la subversió i l'humor està molt bé, però m'agradaria recalcar que tu amb els acudits k reies més era amb els k es ficaven amb els subnormals, amb les dones o amb els jueus... k en el fons son gags entranyables!
El problema esk segurament tots ens prenem massa en seriu a nosaltres mateixos, i si un no sap riure's d'un mateix, tp ho accepta k ho facin els altres (sempre k es faci de fomra tan encanatdora com a Borat).
La peli, pse, es divertida, pero com a sequencia de gags, li falla molt la part argumental.
Sabeu que l'actor és doctorat en filosofia per Harvard??
(Ah, per cert, el gordo en boles es fastigos! però supooso k tb real)

 

Publicar un comentario

<< Home


Parador