VACACIONES EN ROMA

Volia ficar la típica imatge de Vaciones en Roma on surten en Gregory Peck y l’Audrey Hepburn anant en moto... però amb les cares de l’Albert i meva enganxades al damunt. Per desgracia, no me n’he sortit d’una tasca aparentment tant senzilla... I he triat aquesta que també és xula. Jugo amb el concepte que allà a Itàlia “pecora” vol dir “ovella”. Això vol dir que tots els camperols italians de l’Edat Mitjana eren zoofilics? Home, tots no... però algun potser sí...

Només diré un parell de coses perquè segur que m’acabo enrollant. El viatge a Roma ha anat molt bé. Molt variat, amb moments de tota mena. Mereix un punt i a part les companyes de pis de la Sonia. Diguem que les diferencies culturals entre nacions (encara que siguin germanes) es deixen notar. No vull fardar però aquesta és la tercera vegada que vaig a Roma així que els Vaticans, Coliseus, foros i panteons d’Agrippa ja me’ls coneixia bastant i no li donava tanta importància. (De totes maneres són meravellosos “y quien diga lo contrario es un miserable... XD). Així que aquesta vegada he aprofundit en el caràcter del poble italià.

Els italians són uns éssers divertits, escandalosos i molt gesticuladors que viuen a un lloc màgic que s’anomena Itàlia. Ningú sap com aquest país funciona enmig del caos i el desordre que hi regna (pels italians, els espanyols són els alemanys del sud... i amb això ja està tot dit). Són un poble eminentment desvergonyit, fins al punt que no tenen cap paraula per definir la vergonya (que desconeixen). És cert. Busqueu-la a un diccionari italià. No surt!
És un país meravellós i que fa falta enfront l’avorriment dels països nòrdics. I si no existís l’hauríem d’inventar entre tots. No comparteixo la fascinació obsessiva del meu pare per Itàlia però diguem que des de que he tornat ja la puc entendre millor.

Podria explicar mil anècdotes interessants que han donat aquests cinc dies intensos i bonics però estic segur que l’Albert està preparant una autèntica meravella al seu blog que ens deixarà espatarrats a tots (fins i tot a la gent que no el coneix ni a ell ni a la seva pàgina).
En fi, per acabar voldria dir que els viatges a més d’on es fan també cal valorar (potser fins arribar al 50%), amb qui es fa. Un viatge a Tokyo o Califòrnia poden ser molt temptadors però també un viatge a un lloc com Berga amb 3 amics, molta cervesa i ganes de passar-ho bé. I jo a Roma he tingut uns companys de viatge immillorables.

Una abraçada Albert, Sonia i Esther!