LES PERSONES QUE UTILITZEN MÉS D’UNA LLENGUA SÓN BONES EN EL SEXE ORAL

Molts de vosaltres us preguntareu: “A que ve un títol tant provocador i brut?” Sens dubte és un canvi respecte als articles anteriors que s’havien distingit per uns modals exquisits i una fe cristiana sincera. Bé, només és un mitja per captar l’atenció dels internautes...
Sembla que a la gent se li oblida que ser bilingüe és una cosa molt maca i de la que sentir-se orgullós. A part de ser un enriquiment cultural i un motiu de xerinol.la, també és bastant pràctic. Com el cas de suïssos que poden arribar a dominar el francès, l’italià i l’alemany. Jo estic content i penso que una persona nascuda a Catalunya ha de ser molt extremista per no estimar les nostres dues llengües. Són llatines, poètiques, d’una cultura rica i generosa. A què ve tant enrenou per una tercera hora de castellà a les aules? Per què encara hi ha imbècils que no volen xerrar català i et demanen que “hables en cristiano”? Tant bonic que seria una convivència una mica millor...

A nivells pràctics no està malament. Dominem una llengua que parlen 400 milions de persones al món o tenim moltes més facilitats per aprendre el francès i l’italià que un senyor de Cuenca que només sap castellà. Agradi més o menys, les dues llengües estan molt vives a Catalunya, són de prestigi i es parlen aproximadament un 50% cadascuna. La realitat és aquesta.
Per desgracia per uns quants, Franco va morir sense la noble causa d’exterminar una llengua i una cultura... i ara ja resulta impossible. I per desgracia per uns altres ja no estem a la Catalunya del segle XVII i el nostre entorn ha canviat i és més variat i lligat a l’exterior (Espanya, la Unió Europea, el món...) Podem assumir aquestes coses i no menjar-nos més el cap en odis absurds o podem fer-nos mala sang i omplir-nos de prejudicis i tota la pesca.

Personalment sempre he tingut debilitat per expressions antigues d’aquelles que fan gràcia. El problema és que la gent del carrer no les fas servir. Jo ho intento, de debò. Tant en català com en castellà. En català poden quedar artificials perquè només les sentim a TV3 i en castellà ràncies i desfasades. Jo m’hi oposo! Veiem que mitjans com El Jueves o la Hora Chanante les utilitzen a cascoporro, enriquint un vocabulari i unes expressions clàssiques i alhora fent-les guays. I en català només cal sentir el doblatge de Bola de Drac i Pulp Fiction per comprovar que el llegat d’Ausias March i Pompeu Fabra segueix viu entre els joves.
Em deleixo (tot pensant que fora un descrèdit malmetre la llengua) quan escolto com les empren la canalla i els nap-bufs en general. Àdhuc i nogensmenys inclosos, es clar...

Adjunto d’exemple unes expressions castellanes inquietants i meravelloses i les seves traduccions literals:

- He triunfado como los mirlos en verano
(caram, quina xamba que tinc!)
- ¡Voy hecho un pincel!
(si en faig de goig avui!)
- Antes de llover, chispea
(noia, quan estigui a punt d’eyacular t’acabaràs assabentant...)
- No por antes madrugar buena sombra te cobija...
(intraduible)

P.D: ¡Un saludo desde Badalona Victor!