L'ÚLTIM MITE HA MORT

L'altre dia va morir als 83 anys el que durant molt temps va ser el meu actor preferit. De petit m'encantaven les seves pelis i també ell, la seva xuleria i les seves poses. I no crec haver tingut una infancia especialment gay... La seva bellesa era tant exagerada que les nostres mares sospiraven pels seus ulls blaus i a la vegada agradava als nostres pares per la seva pose de rebel, per la seva qualitat interpretativa o la seva dimensió humana. De fet, no crec que a ningú que li caigui malament.

Era un d'aquells actors com la copa d'un pi però una mica maleit. Sí, va gaudir de molt èxit amb algunes pel·lícules però també de grans fracassos. A més la crítica malgrat que l'apreciava, no el posava a l'alçada d'altres mites de l'època com en James Dean, en Marlon Brando, en Montgomery Clift. Doncs ho sento, però a mí sempre m'ha agradat molt més que tots aquests. En James Dean queda molt maco amb només tres pel·lícules bones i matant-se als 20 i pocs d'un accident de cotxe. En Marlon Brando no va morir jove i a més va tenir un final totalment decadent i desmitificador... Però va fer grans interpretacions i obres mestres... En Paul Newman també va fer obres mestres, va correr més i més ràpid que en Dean o en Steve McQueen i a més va saber evolucionar amb els anys i fent cine interessant fins que la salut li ho va permetre. Crec que era l'únic humà que podia fer de seductor als 70 anys i ser creïble.

El problema d'en Paul Newman és que era un enorme talent com a actor però escollia els papers sense gaire encerts. O potser arriscava massa... O era culpa del seu representant? Va fer pel·lícules mediocres on ell era l'únic que brillava. Per què això si, per dolenta que fos la pel·lícula, ell sempre brillava.

A la seva filmografia té peliculones com Marcado por el odio, El largo y cálido verano, La gata sobre el tejado de zinc, El buscavidas, La leyenda del indomable, Dos hombres y un destino, El Golpe o El color del dinero però també bastantes ximpleries. Però quin actor, per bo que sigui, no ha fet autèntiques merdes? A més, sabia reflectir els personatges torturats d'en Tennessee Williams com ningú i a la vegada els seus pícars simpàtics i canalles són antològics.

La crítica mai va ser gaire amable amb ell. El va nominar a l'oscar en moltes ocasions però mai el coronava amb l'èxit. El tractaven com un plat de segona comparat amb els idolatrats James Dean o Marlon Brando. Deien: “Ells sí que eren autèntics rebels i no en Paul Newman...”

El fet que els primers papers que el van llançar a l'èxit (Marcado por el odio y El zurdo), els havia d' interpretar en James Dean si hagués estat viu, li donaven una certa aura d'arribista o de, com ja he dit, segon plat. Però sempre he pensat que en James Dean, malgrat que molés molt, ha estat una mica sobrevalorat. No crec que si hagués mort de vell, totes les seves pel·lícules haurien estat bones. De fet, ni de conya hagués mantingut una carrera tant excelent com en Paul Newman. Potser hauria estat un “juguete roto” a l'estil Makauly Culkin... Bé, borro això que per molta gent deu ser sacríleg... En tot cas, la seva rebeldia “sense causa” no hagués durat molt. Carregar-s'ho tot està molt bé però no s'aguanta a la llarga. En Paul Newman va saber ser rebel nihilista quan tocava (La leyenda del indomable em sembla magnífica!), compromès quan ho requeria (va ser activista contra la guerra de Vietnam i Nixon el tenia a la llista negra) i solidari i filantrop sense presumir ni fer-se fotos.

La seva qualitat moral era superior a la de les altres estrelles de Hollywood. Tots els homes voliem ser com ell i totes les dones se'l volien tirar. Era un gran home.