REFLEXIONS A LES QUE ARRIBO AMB ELS MEUS ALUMNES

Últimament potser m'he rallat massa amb menjades de coco i preguntes que no conec la resposta. Està l'home destinat a l'autodestrucció? El planeta aguantarà fins que trobem un substitutiu barat del petroli? L'educació actual ha de patir una regeneració immediata?

Però ahir em va passar una cosa que em va fer oblidar aquestes ingrates reflexions i tenir un sentiment de plenitud que els humans només acostumem a experimentar just després d'arribar a l'orgasme o quan el Barça guanya la Champions in extremis.

Només arribar a l'aula anuncio que entre demà i demà passat han de fer tots els exàmens del trimestre. Ja sabeu que sóc una d'aquelles persones que està disposada a sacrificar-ho tot per una mica de popularitat...

Com és natural, el temps que vaig deixar als alumnes per preparar els exàmens sorpresa no van ser aprofitats degudament. A la poca estona els alumnes xerraven d'altres coses i l'únic que jo podia fer era regular els seus decibels i integrar-me en alguna conversa que em semblés interessant.

La veritat és que quan un d'ells em va preguntar si jo havia vist Bola de Drac em vaig sentir insultat i afalagat alhora. Però com podien dubtar d'un paio de la meva generació? Els vaig dir “i tant!” i vaig aprofitar la benentesa per dir que les series d'avui dia eren una puta merda i que als anys 80-90' si que es feien productes de qualitat.

No diré que buscava gresca però si que esperava una certa indignació generacional... Ans al contrari! Tots van estar d'acord amb mi i es van declarar fans de series com Bola de Drac, Ranma, Oliver i Benji, Fly, Doraemon, Hattori el ninja i altres meravelles semblants. Però com pot ser que uns xavals de 16 anys hagin vist aquestes coses tan purament ochenteras i reneguin de les series noves i posmodernes, que al cap i a la fi, estan fetes per la seva generació?? Us juro que em va sobtar. I no només això... Burxant una mica resultava que a tots els hi encantava Indiana Jones, Gremlins, Regreso al futuro i sobretot els Goonies...

Però què passa aquí???

Us imagineu algú més digne de confiança que aquest senyor? Jo el votaria i el convidaria a casa meva a fer xof-xof amb ma germana (si en tingués...)

Siguem justos i reconeguem dues coses. La primera és que vaig pecar de simplista al ficar a tots els adolescents en el mateix sac i em sorprèn aquest esperit critic i recerca de productes de qualitat, encara que tinguin una mica d'antiguitat.

La segona és que l'Alexis s'equivocava miserablement a una discussió que vam tenir fa temps. Ell defensava que nosaltres mitificàvem aquestes series ochenteras perquè havien sigut les nostres però que en veritat, ara es feien coses tant o més bones que aquelles. És irònic que uns adolescents siguin els que corregeixin aquestes vils paraules.

I vosaltres, fills dels anys vuitanta, valoreu la certesa i el bon judici del vostre naixement! Vam viure l'edat d'or de l'entreteniment televisiu infantil i juvenil i cal que en sigueu conscients. De la mateixa manera que els americans que van créixer veient pel·lícules del Hollywood de l'edat d'Or i no les merdes mediocres i palomiteres que es fan avui dia.