OBAMA I HILLARY: LLUITA AFERRISSADA

Últimament hi ha molts que tenim un ull posat a les primàries americanes. Suposo que es deu a la combinació entre una programació de tele lamentable i que es pot decidir el futur president d'Estats Units. A Europa sembla que tothom s'ha posicionat contra el successor de Bush, sigui qui sigui i la divergència es troba entre els dos aspirants demòcrates. Com si aquestes eleccions fossin més importants que les de veritat.

Fins fa poc la cosa estava molt igualat i això ho feia encara més interessant. Alguns actors feien campanya per un, els altres per l'altre i algun machote estil Chuck Norris per un aspirant republicà però eren quatre gats. Vaig llegir que la Scarlett Johanson recolza l'Obama i això ja em semblaria un motiu prou convincent per votar-lo. Malauradament no penso així. Jo em quedo amb Hillary Clinton, la cornuda més elegant de la Casa Blanca.

En realitat l'Obama cada cop m'agrada menys. Em fa la sensació que te els pitjors tics d'en Kennedy, és a dir, un personatge jove, carismàtic, d'elecció controvertida (el primer per catòlic i aquest per negre), amb una oratòria esperançadora i plena de somnis i, en el fons, buit de contingut. Abans que se'm tireu tots a sobre per defensar en Kennedy i l'Obama he d'aclarar que per mi en Kennedy sempre ha estat sobrevalorat. Va tenir la sort de morir jove, en un bon moment i abans de que el país s'adonés del que passava a Vietnam. La gent va protestar molt contra Johnson i idolatra a Kennedy i sembla no recordar que va ser Kennedy qui va iniciar Vietnam, qui no li tremolava el pols davant la possibilitat de desencadenar una guerra nuclear amb l'URSS. Molt bones paraules d'acabar amb la pobresa del sud i donar drets als negres, moltes frases d'aquelles que queda bé que passin a la historia i res.... Molta teoria i poca pràctica. Clar, algu dirà que el van matar i no va tenir temps però en els gairebé tres anys que va estar no va fer gaire cosa. En Johnson en canvi va aplicar tots aquells programes socials i d'igualtat racial que la història ha acabat atribuint injustament a Kennedy.

Doncs l'Obama em recorda una mica això. Pronunciar moltes vegades paraules com “futur”, “esperança” o “canvi” no el converteix en el lider que molts voldrien. Ni arreglarà el terrible deute, ni el dèficit comercial, ni les terribles desigualtats socials, ni el deteriorament del medi ambient.

Es clar que el contrast amb Bush és fort i això sembla que doni aires de renovació però a mi em fa mala espina. Estats Units està massa acostumat a votar més a gent que queda bé baixant d'un helicòpter i fent el signe d' OK que a una persona treballadora que arregla els problemes reals del país. Algú com Roosevelt que va treure el pais de la pitjor crisis econòmica de la història avui no seria escollit per ser un vell xaruc i que va en cadira de rodes. No queda gaire cool, oi?

Pel que sé de Hillary sembla una dona com cal, amb molta experiència internacional (ideal per millorar la imatge d'USA al món que prou deteriorada està) i que proposa un sistema de sanitat a la europea (40 milions d'americans pobres no tenen cap mena d'assegurança mèdica). Amb la mà al cor crec que podria ser la persona ideal. Fets, no paraules com deia aquell. Ara sembla que l'Obama s'està imposant i suposo que acabarà guanyant si la gent no deixa d'aplaudir-li tot i no se n'adona que el seu discurs està buit i només es farceix de paraules que els votants volen sentir. Idealisme enfront de la tragèdia de la guerra d'Irak.

Preocupat per aquests fets, vaig comentar així de passada als meus alumnes si tenien alguna idea sobre les eleccions americanes. La resposta d'un noi em va deixar corprès. La intento transcriure tot i segur que no es copsarà bé el seu enginy:

• Pues la Kennedy (vaig deduir que es referia a la Hillary) no me cae bien... El negrito sí, porque se ve buen pavo y si gana seguro que se pone a bailar y a cantar.

I el pitjor de tot és que en el fons sé que per molt que m'informi i llegeixi del tema mai podré donar una resposta tant certa i tant profunda a la vegada...