(ELS MILLORS COMICS) ANYS 20: BUSTER KEATON

He de confesar que no és el meu còmic predilecte. De fet, he trigat molt a adonar-me de la valua d'en Buster Keaton (fins que vaig veure El Maquinista de la General...) El seu humor es basava en la inalterabilitat, que duia fins a l'exageració. Era l'art de fer somriure arrelat a reflexions profundes, amb un component intelectual que segurament tant Chaplin com Harold Lloyd (ja no diguem el Gordo y el Flaco) no arribaven a tenir. I això va ser la clau del seu èxit però també de la seva desgràcia.

Ell era una mica com el contrapunt alternatiu del gran còmic del moment que era Chaplin, la versió culta i elitista. I ni de bon tros va gaudir el mateix suport popular. Si la societat de masses dels anys 20 fos com la d'ara segurament hauria hagut una confrontació verbal entre els seus seguidors. A l'estil de Windows-Linux, Pepsi-Cocacola o els seguidors de House i Anatomia de Grey. Ho dic més que res per si algú es pensa que aquesta mena de coses es van inventar abans d'ahir...

En Buster va iniciar la seva carrera de la mà d'en Fatty Arbuckle, un simpàtic rondanxó que feia curts de molt riure. Els recomano a tots pel seu aire groller i degenerat. De fet, la seva carrera va acabar per un escàndol (amb cadaver inclòs) en una orgia d'aquelles que feien als anys daurats de Hollywood. En les que es fumava opi i actors simpàtics com l'Errol Flynn s'entretenien tocant el piano amb la tita. Sembla que en Fatty era molt juganer i li agradava ficar ampolles per la vagina d'aspirans a actrius i una d'elles va morir desagnada...

Tornem a en Buster Keaton que va gaudir d'una carrera en solitari força interessant tot i que mal coneguda. Hi ha un toc fatalista a les seves obres, autodestructiu, gairebé suicida. Filmava moltes escenes de risc ximplet on podia haver mort perfactament i insistia en no utilitzar dobles. Una mena de pioner d'en Jackie Chan.

Però les seves pelis no gaudien de gaire èxit, exceptuant un breu periode als anys 20'. Malgrat que ell va inventar el cliché de l'humorista seriós (molt seriós) que no s'immuta davant el seu voltant esbojarrat. La seva flema, que possaria en ridícul la de Philies Fogg, va cansar aviat al públic. A l'Espanya feixistoide dels anys 20 se li van posar diversos malnoms com per exemple Cara de palo per la seva inexpresivitat o Pamplinas, que encara fa més ràbia. És fàcil imaginar-se a un Torrente qualsevol de la dictadura de Primo de Ribera dient “Coño, este tio no es español ni es na'. Es un pamplinas...”

M'acomiado recordant que en Keaton va acabar mig alcoholitzat, amb problemes mentals pel seu fracàs comercial i fent de negre a guions per altres còmics d'èxit com els Germans Marx. Encara es pot percebre el seu talent, sobretot en els gags visuals muts d'en Harpo. També feia petits papers a pelis de gent que admirava les seves antigues pel.licules com en Billy Wilder (El Crepúsculo de los dioses) o en Richard Lester (Golfus de Roma).

I així va morir un mite extrany i fosc però genial que no va gaudir del reconeixement que mereixia. Com tants altres...

P.D: Un motiu més d'amiració: Era l'avi putatiu de la cosina segona d'en Michael Keaton, el Batman de Tim Burton!!