QUAN ELS DIARIS PROVOQUEN MAREIG

Hi ha dies que sembla que el món hagi posat la cinquena marxa i avanci acceleradament. Avui és un d'aquells dies. Només obrir el diari veiem que Kosovo acaba de proclamar la independència i que això ha aixecat una (previsible) agitació. Per una banda sembla de justícia que aquesta regió de Sèrbia amb un 90% de població albanesa i musulmana que vol la independència es separi d'un estat amb un passat tant horrible. Per l'altra, els serbis no van ser els únics responsables de les guerres i matances de l'ex-Iugoslàvia però n'han estat les úniques castigades. Al puzle balcànic i la creació d'estat del no-res com Bòsnia, Macedònia, s'afegeix la recent separació de Montenegro i ara la de Kosovo, que es considera el bastió sentimental del país (una mena de Montserrat). Els serbis diuen que no i els russos que tornen a sentir-se una superpotència s'afanya a recolzar els seus tradicionals “germans eslaus”, aprofiten per fer un pols als Estats Units i la UE i a més avisen a regions conflictives de la pròpia Rússia que no permetran secessions. El món es divideix entre qui estan a favor o en contra d'aquesta independència. Espanya, amb els ulls posats a les eleccions i per por a que s'estableixi una relació entre Kosovo i Catalunya o Euskadi es declara contrària i diu que aquesta declaració és unilateral i massa precipitada. Esperem que la cosa es resolgui sense massa maldecaps. Com va dir Bismark amb un enorme to profètic “Europa se n'anirà a la merda per qualsevol xorrada als Balcans...”. Bé, ara no ho recordo exactament... però que la I Guerra Mundial va esclatar sense que ningú ho pretengués per un incident a una zona tant conflictiva i marginal com els Balcans.

El diari d'avui ve farcit de més perles. Demà arribarà l'esperat AVE a Barcelona. Hi ha gent que porta desitjant aquesta data des de fa vint anys quan un error garrafal va decidir portar l'AVE a Sevilla en comptes de Barcelona. N'hi ha d'altres que sembla que vulguin que aquest AVE sigui un fracàs, que vagi lent, que enfonsi la Sagrada Família o que descarrili directament. Però jo encara no sé exactament per què...

Han passat més coses encara. El carismàtic i barbut dictador de Cuba ha anunciat avui que es retira del poder, després de gairebé 50 anys com a cap d'estat. A vegades t'hi trobes tant bé allà i saps que ho fas collonut que t'oblides de cedir el poder o convocar eleccions. Coses que passen. Ara el món sencer mira amb un ull a Kosovo i l'altre a Cuba. Què passarà? Es farà una transició cap a la democràcia a l'estil espanyol? S'enfonsarà l'economia a l'estil soviètic? Es tornarà Cuba una mena de protectorat yankee quan s'obri el bloqueig? O senzillament el germà d'en Fidel seguirà el model sense canvis a l'estil nord-coreà?

Totes les opcions estan obertes de moment i ningú pot assegurar res. Ni tant sols els més grans estadistes i estrategues del món (dels quals formo part per les meves últimes victòries al Risk) podem saber que passarà. Però com va dir en Bill Murray a Atrapado en el tiempo “Qualsevol canvi és bo”. Especialment quant portes anys repetint el mateix dia una i una altra vegada o davant d'una dictadura que s'ha allargat dues generacions...

Aquesta coincidència de dates històriques ja seria suficient per fer que recordéssim eternament aquest 19 de febrer de 2008, però es que a més avui el format HD-DVD ha tirat la tovallola deixant via lliure al seu competidor Blu-Ray. La pugna entre aquests dos nous formats d'última generació queda així tancada, cosa que crec que facilitarà el camí cap a l'abandonament del DVD que tots tenim al menjador i estimem. Recordeu els vells VHS i BETA? Doncs avui s'ha escollit que en el futur el model serà Blu-Ray com abans ho va ser VHS.

Totes aquestes dades en un sol dia haurien de sorprendre a qualsevol. No sé qui ha pitjat l'accelerador de la història i ha fet que s'acumulessin tants fets importants en un període de temps tant curt. Per part meva demanaria que frenessin una mica perquè amb tantes curves m'he acabat marejant i encara vomitaré...

Ah! I encara m'oblidava de la noticia més important de totes! Demà juga el Barça contra el Celtic de Glasgow i encara no sabem si en Ronaldinho es troba deprimit perquè folla massa o si l'Etoo s'ha recuperat de la seva lesió a una ungleta del peu dret i podrà jugar. A mi me la suda si Estats Units o Rússia reviuen la guerra freda i tenen míssils atòmics apuntant-se o si Cuba es transforma en democràcia o no. Per sobre de tot, jo demà vull que guanyi el Barça!