QUAN ELS DIARIS PROVOQUEN MAREIG
El diari d'avui ve farcit de més perles. Demà arribarà l'esperat AVE a Barcelona. Hi ha gent que porta desitjant aquesta data des de fa vint anys quan un error garrafal va decidir portar l'AVE a Sevilla en comptes de Barcelona. N'hi ha d'altres que sembla que vulguin que aquest AVE sigui un fracàs, que vagi lent, que enfonsi la Sagrada Família o que descarrili directament. Però jo encara no sé exactament per què...
Han passat més coses encara. El carismàtic i barbut dictador de Cuba ha anunciat avui que es retira del poder, després de gairebé 50 anys com a cap d'estat. A vegades t'hi trobes tant bé allà i saps que ho fas collonut que t'oblides de cedir el poder o convocar eleccions. Coses que passen. Ara el món sencer mira amb un ull a Kosovo i l'altre a Cuba. Què passarà? Es farà una transició cap a la democràcia a l'estil espanyol? S'enfonsarà l'economia a l'estil soviètic? Es tornarà Cuba una mena de protectorat yankee quan s'obri el bloqueig? O senzillament el germà d'en Fidel seguirà el model sense canvis a l'estil nord-coreà?
Totes les opcions estan obertes de moment i ningú pot assegurar res. Ni tant sols els més grans estadistes i estrategues del món (dels quals formo part per les meves últimes victòries al Risk) podem saber que passarà. Però com va dir en Bill Murray a Atrapado en el tiempo “Qualsevol canvi és bo”. Especialment quant portes anys repetint el mateix dia una i una altra vegada o davant d'una dictadura que s'ha allargat dues generacions...
Aquesta coincidència de dates històriques ja seria suficient per fer que recordéssim eternament aquest 19 de febrer de 2008, però es que a més avui el format HD-DVD ha tirat la tovallola deixant via lliure al seu competidor Blu-Ray. La pugna entre aquests dos nous formats d'última generació queda així tancada, cosa que crec que facilitarà el camí cap a l'abandonament del DVD que tots tenim al menjador i estimem. Recordeu els vells VHS i BETA? Doncs avui s'ha escollit que en el futur el model serà Blu-Ray com abans ho va ser VHS.
Totes aquestes dades en un sol dia haurien de sorprendre a qualsevol. No sé qui ha pitjat l'accelerador de la història i ha fet que s'acumulessin tants fets importants en un període de temps tant curt. Per part meva demanaria que frenessin una mica perquè amb tantes curves m'he acabat marejant i encara vomitaré...
Ah! I encara m'oblidava de la noticia més important de totes! Demà juga el Barça contra el Celtic de Glasgow i encara no sabem si en Ronaldinho es troba deprimit perquè folla massa o si l'Etoo s'ha recuperat de la seva lesió a una ungleta del peu dret i podrà jugar. A mi me la suda si Estats Units o Rússia reviuen la guerra freda i tenen míssils atòmics apuntant-se o si Cuba es transforma en democràcia o no. Per sobre de tot, jo demà vull que guanyi el Barça!
Etiquetas: Demagogia anti-futbolera, Historia, SOC UN MAL PATRIOTA
4 Comments:
Aixxx , al final has hagut de deixar anar lo del barça... la discusio de sempre ... es que no es pot seguir el barça i saber lo dels Balcans o lo de Cuba ¿?
SUBI diu:
Ostia serra mai havia estat tant d'acord amb tu en un post.
Et felicitu pq jo penso enxactament igual que tu... jo dema tb vull que guanyi el barça.
P.D: que deies dels Balcans i no se ke mes...?
VISCA EL BARÇA !!!
serra volem que comentis temes més morbosos i que donen més de si: la pederastia a l'esglèsia, la falsificació de pasta de dents procedent de nigèria, l'amor ocult entre gallardón i esperanza, la negació de l'holocaust jueu....
no perdo l'esperaná en tú!
ens veiem al pròxim partit de la penya no??
Adw
Home, la veritat és que mai se m'havia acudit escriure un post provocador... Vull dir un de provocador que en veritat no provoqui als meus conciutadans. Estic segur que si escric que l'Holocaust és mentida o bé, si concedeixo que és veritat, llavors haurien d'haver mort més, no provocaria tant com altres posts. De fet, molta gent estaria d'acord!
Per altra banda us he de dir que malgrat molts em teniu per anti-futbolero a mort i vale, k als partits no em fa res possar-me d'esquena a la pantalla i tal... avui quan he llegit al diari que el Barça havia guanyat a fora i a més jugant bé, he tingut una sensació d'alegria. Potser no tot esta perdut... Ara també he de dir que m'ha ilusionat més la retirada de Fidel Castro o que l'AVE hagi arribat per fi a BCN.
Publicar un comentario
<< Home