PERSPECTIVES ECONÒMIQUES DE LA UNIÓ EUROPEA

Per fi parlaré d'un tema que trobo apassionant. El 2008 pinta bé per l'economia de la UE? Doncs en principi la cosa no està com per tirar-hi coets. Després d'una certa revifada dels motors econòmics (Alemanya i França) sembla que ara es desinflen una mica. Com sempre els països de l'est tenen creixements astronòmics, destacant Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Romania i Polònia que van d'un 10% fins a un 6% mentre que la mitja és d'un 2,5%. Sembla que mica en mica tots aquests països nous de la UE i substancialment més pobres es van acostant a la mitja comunitària, que pot arribar a ser del doble. Podríem dir que els països de l'oest d'Europa amb les seves ajudes milionàries fan la feina més bruta i ingrata mentre els més petits i pobres s'inflen a marcar gols. En el fons tots sabem que els hi ho devem. Espanya ha estat 20 anys xupant del bote i buidant les arques de la UE i ha aconseguit resultats extraordinaris. S'ha doblat el PIB per capita, l'atur ha caigut en picat respecte els anys 80', s'han modernitzat les infraestructures, s'ha europeïtzat l'economia... Les millores han estat realment abismals. Ara és just que d'altres se n'aprofitin.

I ja que parlem de l'economia d'Espanya, tot sembla indicar que el període d'extraordinària bonança econòmica comença a tocar la seva fi. O com a mínim aquest model. La construcció ha sigut el motor del creixement i després de deixar el preu dels pisos a un nivell prohibitiu, ara sembla que s'ha esgotat. Per primer cop en anys, l'atur comença a pujar (llàstima, ara que l'havíem gairebé anivellat a la mitja europea!) i el creixement es refreda. D'un potent 4% sembla que passarem a un dos i pico. I a la baixa... Els reptes segueixen sent els mateixos: aconseguir energia segura i barata, tenir cura del medi ambient, invertir en ID per ser més productius, controlar la inflació i millorar l'educació. Jo confio amb en Solbes i en Zapatero però si renoven el mandat (creuem els dits) ho hauran de fer bastant millor.

Ah! I l'euro ha entrat el 2008 a Malta i Xipre, dos països amb un nivell de renta entre Portugal i Grècia. Són països petits però el guany que dona augmentar l'eurozona és enorme. Ara ja som 15! Sembla que el 2009 Eslovàquia també entrarà i després mica en mica (un o dos per any) aniran entrant els països Bàltics, la Rep. Txeca i d'altres. La comoditat de viatjar a aquests llocs meravellosos sense canviar de moneda és realment excitant. Un cop vaig llegir en algun lloc que durant un temps Xina mirava a la UE com un conglomerat de països petits i capritxosos que no es posaven d'acord en res. Però això ha començat a canviar des de que alguns d'aquests països comparteix una cosa tant important com la moneda. D'això es tracta! De poder soportar els reptes que suposa competir en un món global. Ara només queda esperar que l'euro sigui un element estabilitzador econòmic i que no es continuïn pujant els preus a aquesta velocitat (tot i que això no és culpa de la UE com es pensa molta gent).

A més de la gran fortalesa de l'euro respecte el dolar que fa que molts ciutadans espanyols facin viatges a Nova York només per comprar coses a preus més interessants (qui ho hagués dit fa uns anys!), el seu paper com a divisa internacional creix. Segons dades de la Wikipedia, l'euro ja representa més d'un 25% de les transaccions que es fan al món i el dolar ha caigut lleugerament a un 65%. La diferencia segueix sent bastant aclaparadora però jo tinc la sensació que si el dolar es segueix mostrant tant dèbil i l'economia nord-americana no s'anima, molts països començaran a comprar en euros en comptes de dòlars. Els primers que se m'acudeixen són els llatinoamericans i els asiàtics.

I potser quan passi això serà el principi de la fi de l'imperi omnipotent americà.