jueves, noviembre 29, 2007

XERREM DE PERDIDOS I LES SEVES DELICIES

Per fi he acabat de veure la 3 temporada de Perdidos! Jo no sóc dels que pensen que el món es separa entre els aficionats a Perdidos i els que no ho són. Però si que crec fermament que veure molts capítols de Perdidos et converteix en millor persona... XD


La veritat és que és una mica malaltís quan ens aficionem a aquesta mena de series. I parlo en plural perquè no dec ser l'únic que en un dia ha fet una marató friki i ha vist uns 4 capítols de 40 minuts cadascun, oi? Al final et sents brut i asocial però en el fons t'ho has passat molt bé i sents que has aprés moltes coses. Encara que només siguin coses del passat d'en Jack o informació de Los Otros.


Em sembla que és de la mena de series que obsessiona als que la veuen fins a punts bastant extrems. Jo la he descobert tard però amb un gran sprint he aconseguit posar-me al dia i fins i tot superar a gent que veu Perdidos des de fa molt de temps. I ara és com tancar una etapa. Ara em ve de gust una cosa més divertida i lleugera com Me llamo Earl que de moment, em sembla excel·lent.


Hi ha una anècdota bastant friki que no me la puc callar més. Estava l'altre dia tornant a casa en nit-bus. Era tard i anava mig adormit quan de sobte, per Poblenou, vaig veure un local amb un logo que em resultava familiar. Era el símbol de Dharma! La veritat és que em vaig espantar una mica. Vaig girar el cap i vaig seguir amb la vista el que havia vist. No m'ho acabava de creure. Em vaig espantar, no tant per l'idea que aquesta companyia fos real i volgués dominar (o salvar) el món; si no perquè la meva ment, ociosa i despreocupada, podia barrejar la ficció i la realitat. Per sort a sota del logo es podia llegir clarament “Dharma” així que vaig arribar a la feliç conclusió que no m'estava tornant boig si no que hi ha molt friki i molt mitòman suelto.


Per sort ara visc més tranquil i ja gairebé no em crida l'atenció veure gent pel carrer que porta samarretes amb els inquietants números “4, 8, 15, 16, 23 i 42”. Tampoc em preocupa que vegi setmana darrera setmana que aquests números són els guanyadors de la primitiva. I molt menys que en John Locke de vegades se m'aparegui en somnis i em digui que jo “soy uno de los buenos”. També em demana que mati a gent (no diré a qui...) com a sacrifici a l'illa. No penso anar a un psicòleg per aquestes bajanades...

De moment, no hi veig res d'inquietant en tot això.


Per cert us heu adonat que el doblador d'en Sawyer és el mateix que en Fry de Futurama? Com aconseguirà aquest geni semblar tant dur i seductor a Perdidos i tant exageradament estúpid a Futurama? Comparat amb això, estareu d'acord amb mi, que els misteris de l'illa són ximpleries fàcils de resoldre.


Per acabar, i ja que que parlem d'en Sawyer, crec que és fabulosa la seva capacitat de descriure amb un mote (o dos) a una persona. Ho fa espontàniament i sempre, sempre, la clava. Escric uns exemples que ara recordo. Si es pot descriure d'una manera més correcta a cada personatge de la serie, jo no la conec...


Kate: Pecas, pecosa

Jack: Heroe, Doc.

John Locke: Don Limpio, Tarzan, calvo cabrón

Charlie: Hobbit, Chuckie

Claire: mamaita

Hurley: Jabba, avalancha, tragaldabas

Ana Lucia: Morritos

Jin: Sr. Miyagi, Chewie, papa-san

Sun: Geisha

Said: Abdul, Al Jazera, Ali, capitan Falafel, Mohamed, terrorista

Ben: Ojos de sapo, el artista antes conocido como Henry Gale, jefe

Shannon: Barbie, princesa

Boone: niño bonito, metrosexual

Alex y Rosseau: Sheena

Michael: papaito

Etiquetas: ,

3 Comments:

At 9:07 p. m., Anonymous Anónimo said...

El final de la 4 temporada de Perdidos és igual que el final de Maniac Mansion. Peta tot i els protagonistes moren.

 
At 10:32 p. m., Anonymous Anónimo said...

El Maniac Mansion tambien podia terminar si llamabas por radio al extraterrestre y se llevaba al meteorito. O si lograbas que el hijo del doctor Edison te ayudara, metias al meteorito en el maletero del coche y lo mandabas al espacio. Ademas, en ese juego la unica forma de morir sin que explote todo es ahogarte en la piscina, así sale luego tu lápida en el jardín de la casa.
Por otro lado, perdidos es brutal, yo ya vi hace bastantes meses la tercera temporada, ahora la ponen en la 2 antes de muchachada nui y la voy recordando.
Vas aprendiendo Serri. Un abrazo.

 
At 5:45 p. m., Blogger Marsellus Wallace said...

Al Maniac Mansion també podies morir sense explotar res si escalfaves aigua de la piscina al microones i, en obrir la porta, respiraves el vapor d'aigua tòxica.

Perdidos mola

 

Publicar un comentario

<< Home


Parador