UNA GATA MAULA

No m'esplaiaré gaire perquè he tingut un finde una mica mogut, estic cansat i encara he de corregir part dels exàmens dels meus alumnes i preparar les classes de demà (començo a les 8, visca!).

En Lluís, l'home feréstec de Girona em va portar un regal d'aniversari... un regal viu. Això no em passava des del meu 18 aniversari quan els meus amics em van portar una ballarina de stiptease...

El regal era una gateta encantadora de tres setmanes. Evidentment parlo de la que surt a les fotos. A risc de semblar un cursi i un figa tova... no us sembla una preciositat? Segons sembla en Lluís la va rescatar d'una granja on un malvat pagès volia matar-la juntament amb la resta de la camada. Jo des de petit sempre he volgut tenir un animal de companyia, fos gat, gos, conill o koala. I a la vegada, mon pare, sempre m'ha insistit que els animals no han d'estar a un pis i havia tingut més d'un xoc amb ell per aquest motiu. Anys després ha ressuscitat el que semblava un tema mort i enterrat.

Ja no sóc un nen que va a l'escola. De fet, les classes ara les dono jo. Però mon pare ha mantingut el discurs de no acceptar sota cap concepte un animal a casa. M'imagino que quan t'has passat la vida insistint en una cosa no deu ser fàcil canviar d'opinió. Per justificar aquest comportament mon pare s'ha tret de la màniga una al·lèrgia als gats que jo desconeixia i que no ha mostrat gaire els dos dies que la gata ha passat a casa (per pura necessitat).

En Lluís s'ha endut la gata provisionalment a casa seva (té dos gats molt territorials que no accepten una gateta tant petita). Per un cop aprofitaré el blog per una cosa útil. La regalo al lector d'aquest blog que estigui interessat. Només té tres setmanes, és molt juganera, afectuosa i a la vegada no és un dimoniet entremaliat. Li agrada estirar-se i ronronejar a la falda d'algú mentre aquest fa alguna cosa com llegir o escriure.

Aquesta és la idea que m'he format en aquests dos dies. Es possible que si ningú se'n pot fer càrrec la gateta torni a mans del pagès i això pot voler dir una mort bastant horrible. Vosaltres, fills de la gran ciutat, ja sabeu com en poden arribar a ser de cruels la gent de la Catalunya profunda...

Si algú està interessat que m'ho digui i intentarem que en Lluís la baixi de Girona el cap de setmana que ve.

Això és dormir, si senyor...

Gràcies i perdoneu si he forçat la vena emocional...