COMENCEN LES OPOSICIONS DISSABTE QUE VE!

S'acosta el dia D! Porto gairebé un any preparant-me per les Oposicions. Han sigut moments durs, amb nervis, enrabiades per les retallades del govern i moltes hores estudiant a la biblioteca de Badalona. Tinc ganes que arribi dissabte. Sortiran 5 temes i jo en triaré un. Vomitaré tot el coneixement que pugui, citaré autors que no m'importen en absolut i després respiraré tranquil. Encara quedaran més proves però el més dur haurà passat. Començo a notar la fatiga i en qualsevol moment em pot sortir fum del cap.

Suposo que la majoria de gent estarà bastant histèrica per la pressió i per les poques places però jo ho viuré com una alliberació. I si trec un 9'5 però finalment em quedo sense plaça doncs intentaré no fotre'm un tret i pensar que ha estat un any perdut. Hauré de buscar altres vies.

He comès errors i potser a vegades m'he perdut per camins que no duien enlloc. Però vull pensar que de tot s'aprèn. Sento que fins i tot quan les coses estan més fotudes hi ha esperances. Per molta crisis dels collons i atur desmesurat, les oportunitats estan a tot arreu. Només cal saber buscar-les.

EL MESTRE JOHN HUSTON

Dins dels grans genis del cine clàssic n'hi ha un que, al meu parer, no té tota la glòria que es mereix. Parlo de l'enorme John Huston, un director amb una filmografia de quaranta anys impressionant i d'allò més variada. Estem parlant d'un Hemingway del cinema, és a dir, d'un artista inquiet, aventurer, amic de la boxa, viatger, borratxo, molt mascle i genial. Va ser un gran amic d'en Bogart amb el que compartien festotes i joies del setè art. En Huston, fill i pare d'actors, resulta un personatge fascinant. De fet, sempre l'he preferit a l'altre gran director americano-irlandès, en John Ford que potser gaudeix de més fama pels seus westerns.

Des de petit m'han atret les pel·lícules d'aventures d'en Huston. Tinc una anècdota al respecte. A 5º d'EGB havíem d'escriure un relat i vaig agafar la història de El tesoro de Sierra Madre i la vaig modificar lleugerament. La mestra em va posar molt bona nota per la redacció, sense sospitar que estava plagiant al gran John Huston.

De debò, us animo a que mireu alguna de les seves pel·lícules. És un temps molt ben aprofitat! Us recomano les meves preferides:

1941 – El halcón maltés: La primera pel·lícula de Huston i una de les obres mestres de la història del cinema. Basada amb la novel·la de Dashiell Hammett, amb un Bogart fantàstic fent de Sam Spade i uns secundaris de luxe. Cine negre en estat pur!

1948 – Cayo Largo: Un altre títol imprescindible de cine negre amb Bogart i el magnífic Edward G. Robinson tancats a un hotel del sud de Florida. Força original i claustrofòbica.

1948 – El tesoro de Sierra Madre: L'únic cop que va guanyar un Oscar (i també el seu pare com actor). Ambientada a Mèxic, amb un Bogart bipolar i l'ambició com a tema de fons. De petit era una de les meves pelis preferides.

1950 – La jungla del asfalto: Un altre clàssic magnífic de cine negre sobre atracadors. De petit no m'agradava per la seva complexitat i foscor però ara la sé apreciar pel que val. Un dels primers papers de Marilyn Monroe.

1951 – La reina de África: Segurament la millor pel·lícula de Huston, la més rodona. Li va donar l'únic Oscar a en Bogart. Una aventura en un riu d'Àfrica durant la I Guerra Mundial. El guió és tant magistral que s'ensenya a totes les acadèmies de cinema. Un autèntic plaer en tots els sentits. No conec ningú que l'hagi vist i no l'entusiasmi.

1972: El juez de la horca: Una peli certament estranya però que de petit em flipava, sobretot per un Newman fent d'un jutge força particular que es salta la llei quan li convé i assassina a qui li molesta quan està jugant al poker.

1975 – El hombre que pudo reinar: Segons Maruja Torres, és la més bella pel·lícula d'aventures de tots els temps. Basada en una novel·la curta de Kipling a la que supera totalment. Els protagonistes són uns encantadors Sean Connery i Michael Caine que viatgen per terres inhòspites afganeses. Un 10! Del tot recomanable!

1981 – Evasión o victoria: Bé, no és que sigui una obra mestra però és molt entretinguda. A més, resulta interessant la barreja de futbol, nazis, Michael Caine, Pelé i l'Stallone fent de porter. Segurament, qualsevol altre director hauria patinat amb una combinació tant explosiva però no el gran mestre John Huston.

LA GUERRA DE SECESIÓN

Ahora que se cumplen 150 años del inicio de la insurrección del Sur contra el Norte, vale la pena repasar las grandes películas que ha dado el cine sobre la Guerra de Secesión de los Estados Unidos. El Viejo Sur, esa tierra de paletos desdentados y racistas según los tópicos, siempre me ha fascinado. Y no sé porqué...

1915 - El nacimiento de una nación: Es larga y muda pero vale la pena. El director Griffith hace el primer análisis serio de la Guerra Civil americana en el cine y rompe todos los esquemas anteriores, tanto por su modernidad narrativa como su ferviente glorificación del KKK...

1926 – El maquinista de la general: La mejor película de Buster Keaton. Una visión muy divertida de la guerra con un tren que se convierte en un personaje más. ¡Imprescindible!

1939 – Lo que el viento se llevó: El clásico de los clásicos. La mayor superproducción de la historia con un Clark Gable y una Vivien Leigh enormes. El color y el vestuario fascinan. A pesar de su antigüedad y sus 240 minutos (¡jamás he visto una película más larga!) se hace muy entretenida. Quizás su magia consiste en el retrato veraz del Viejo Sur y la nostalgia por una sociedad que ha desaparecido...

1966 – El bueno, el feo y el malo: La guerra sólo es una excusa, el marco donde se mueven los tres protagonistas en busca de un tesoro. Según Tarantino, es la mejor película de la historia. ¡Y no voy a ser yo quien le lleve la contraria!

1989 – Tiempos de gloria: Un dramón antibélico que le valió a Denzel Washington su primer Oscar. Muestra un regimiento de negros que luchan por el Norte y que también sufren discriminación en ese bando.

2003 – Cold Mountain: En la estela de “Lo que el viento se llevó”. La odisea de un soldado sudista (Jude Law) que escapa del frente para volver con una guapísima Nicole Kidman. Ofrece una visión bastante negativa del conflicto pero idealiza la sociedad sencilla y encantadora del Sur.

Y así, a bote pronto, no se me ocurren más. Lo que más sorprende de estas películas es que se dulcifica una sociedad cerrada y racista y sólo se resaltan los aspectos positivos como la cortesía, el encanto por el estilo de vida, la tranquilidad, la amabilidad... No conozco ninguna película donde los Confederados sean abiertamente los malos. Y no lo digo como una crítica. Está bien huir del maniqueísmo y que no se perjudique la imagen de los sureños. En este sentido, el trato a los vencidos después de la Guerra fue exquisito. Siempre se buscó la reconciliación, cerrar heridas, no hubo represión... Es decir, lo contrario que Franco en España... Los norteños querían que la gente del Sur se sintiera cómoda en el país. ¡Y eso que se cargaron a su gran presidente Lincoln!

EL SUICIDI DE LES ESQUERRES

Volia escriure alguna cosa de tot això de les Acampades a Plaça Catalunya i Sol però he preferit esperar a les eleccions municipals. La meva primera impressió d'aquest nou moviment era bastant ambigua però un cop em vaig acostar i em va agradar el que vaig veure. Hi ha de tot però en general és gent força normal que senzillament està farta de l'atur juvenil del 40% i de la falta d'oportunitats. La dreta els desprecia i parla d'una majoria silenciosa i “d'ordre”. L'indubtable és que malgrat la vistositat de les seves protestes, hi ha un gran nombre de persones que està a les antípodes dels que demanem més democràcia. I aquesta gent té por d'aquest que protesten i han anat a votar alarmats perquè tot continuï igual. Això explica l'ascens de la dreta. L'esquerres està més desunida que mai. El PSC ha perdut la Generalitat i ara Barcelona, Badalona i Girona. Ha caigut a tot arreu. ERC ha tingut la mateixa davallada. Haurien de renovar-se. Si en Montilla i en Puigcercós van treure els pitjors resultats de la història dels seus respectius partits haurien de dimitir i deixar pas a gent nova. Qui mana al PSC? No queda clar, l'ombra d'en Montilla segueix allà, avergonyint als seus simpatitzants. Em resulta increïble aquesta apatia del PSC i d'ERC! Sembla que es vulguin passar tota la vida a l'oposició? Si un dirigent d'una empresa presentés uns informes equivalents als resultats electorals d'aquests dos partits, us asseguro que es faria una bona reestructuració.

En canvi, el PP de Badalona, amb tàctiques que freguen el nazisme ha obtingut uns resultats impressionants. Una important lliçó a extreure: Sigues demagog, fomenta l'odi i embruta els sentiments de la gent i obtindràs vots. Ah, i el PP de València han donat la majoria absoluta a una gent que està pendents de judici per corrupció... Plataforma s'ha multiplicat i a Vic consolida el segon lloc a l'ajuntament. Realment el panorama és desolador. La crisis ens ha arrabassat la dignitat. Estem caient en picat.

L'únic consol és que el nou moviment que reclama una democràcia més real i participativa pot influir a molta gent. No a curt plaç, això acaba de quedar demostrat. Però si a llarg-mig plaç. La Revolució Francesa no es va gestar amb un any. De fet, la majoria dels intel.lectuals que la van provocar ja feia anys que estaven morts al 1789. Els polítics farien bé de tenir por a la veu dels ciutadans. Sembla que la victòria de la dreta i l'extrema dreta a les eleccions aigualeix el creixement de la protesta però ja veurem com acabarà.

El que pronostico pel futur és un gran creixement de la crispació. Tornarem al 2003 quan uns governants autoritaris i malcarats prenien decisions d'esquenes al poble. Veurem un govern despòtic i moltes manifestacions i protestes. A Madrid, a Barcelona, a Badalona. A tot arreu hi haurà tensió. Estem arribant al clímax de la crisis. L'any que ve segurament el PP arrasarà a Espanya i continuaran les retallades a la Generalitat. Si no sortim aviat potser ens engolirà.

El cas de Badalona és especialment trist. És com si als darrers temps, el PP ens hagués emborratxat mica en mica amb gotes de racisme i demagògia i hem acabat fent una enorme ximpleria: Votar-lo. Demà despertarem i molta gent es penedirà del que va fer la nit anterior. Però el mal ja estarà fet. I haurem de suportar una llarga ressaca de quatre anys.

TODO SOBRE EVA

La vida inteligente en el asteroide Y-757 nació con los mitocondrios, una especie parecida a los humanos. Llamaremos a la primera hembra Eva y, por coherencia, al primer macho, Adán. Se comunicaban con silbidos y tenían la facultad de dividirse en dos partes iguales y volverse a juntar a voluntad. Adán y Eva eran felices y sólo se dedicaban a hacer el amor, comer y dormir. Tuvieron muchos hijos, de la misma forma que los tenemos nosotros.

Un día, Eva se desdobló y quiso acariciar la sensualidad de un cuerpo femenino. Cuando Adán lo descubrió, tuvo miedo y la maltrató. Fue el principio de la marginación de las mujeres de ese asteroide. Durante miles de años, los Adanes utilizaron su fuerza física para esclavizar a las Evas desobedientes. Generaciones de mujeres crecieron sumisas a los deseos de los machos. Pero las cosas han cambiado últimamente y las condiciones de las mujeres han mejorado mucho.


Sin previo aviso, millones de mujeres fusionan sus cuerpos en un solo organismo. Los hombres se sienten insignificantes y siguen un proceso parecido. Finalmente, en ese mundo sólo quedan una gigantesca Eva y un gigantesco Adán. El coloso Adán se muestra avergonzado y se disculpa por todas las injusticias del pasado. Y ella, generosa y maternal, perdona a su compañero.


En el asteroide Y-757 empieza una nueva etapa basada en el amor y el respeto entre iguales.

ELS RUMORS RACISTES

Darrerament hi ha moltes coses que m'indignen. I una d'elles és que la gent s'indigna massa per coses irrellevants (com les declaracions d'en Mourinho) i oblida les coses importants. M'estaré fent gran? Sigui com sigui, en aquest post parlaré d'una cosa que al meu entendre és realment indignant. Parlo dels rumors racistes que circulen al carrer, que exageren tòpics negatius, inventen, manipulen contra un grup de persones pel sol fet que són estrangeres. Imagino que tots n'heu sentit alguna vegada. L'ajuntament de Badalona ha fet un fulletó que desmunta aquests rumors, potser perquè el PSC està espantat per la possibilitat de perdre l'alcaldia a mans del PP. I no sé als altres badalonins que els sembla però a mi em fastigueja molt pensar que viuré a l'única ciutat important catalana governada pel PP. I no per l'ala centrista precisament, si no per un paio racista, demagog i feixistoide com és en García Albiol. Durant aquests quatre anys només ha parlat d'immigrants dolents, de carrers insegurs i de beques que van pels nens negritus. No és exagerat relacionar aquest discurs amb el de LePen.

Penjo uns exemples de rumors racistes i dades oficials de Badalona per combatre'ls:

• Els comerços dels estrangers obren quan volen i no són inspeccionats.

  Tots els comerços d'alimentació tenen les mateixes limitacions d'horaris i inspeccions. Si no compleixen les normes són tancats.

• Tots els serveix socials són per als estrangers.

  La gran majoria d'assistència, residències... són per la gent gran. Els immigrants solen ser molt joves i no requereixen tant aquests serveis.

• Els estrangers col·lapsen la sanitat pública.

  Dels 9220 ingressos a l'Hospital de Badalona el 2009, només 5 eren d'estrangers sense targeta sanitària. Els estrangers acudeixen 4'7 vegades l'any al metge, els espanyols ho fan 8'3 vegades.

• Els estrangers copen les places de les escoles i es queden amb totes les beques de menjador.

• El 81'5% de les places d'escoles bressol a Badalona són per nens espanyols. El 71% de les famílies beneficiades per les beques de menjadors són espanyoles. Es segueixen criteris econòmics, no de nacionalitat.

En fi, que cadascú creu el que vol creure però trobo que té molt delicte que una persona jove i que ha anat a l'escola tingui aquestes idees racistes i falses. Quina lògica té que el govern doni més ajuts als comerços xinesos i que faci la vida impossible als d'aquí? O que els metges no t'atenen perquè estan massa ocupats amb els immigrants? L'ultima vegada que vaig estar a la Seguretat Social, la sala d'espera estava abarrotada. Correcte. Però absolutament totes les persones eren avis i avies catalans. Hi haurien unes 50 persones però estic convençut que només hagués fet falta una sola persona negra o un mocador al cap perquè molts avis tornessin a casa emprenyats perquè els immigrants col·lapsen la sanitat. No és just, es clar que no. Aquesta mena de prejudicis xenòfobs són els que van acabar portant a les guerres, el nazisme o l'holocaust. Crec que la situació és prou greu i que l'odi racial ha calat fort i està prou escampat com perquè sigui necessària una educació ciutadana. No pot ser que ens indignem per certes coses trivials però transigim quan un familiar, amic o conegut fa un comentari profundament racista. I els mestres tampoc haurien de girar el cap quan escolten certes coses xenòfobes.

Faig una crida als badalonins i badalonines perquè el dia 22 de maig vagin a votar. No tots els partits són iguals, la mandra no és excusa. Estem a punt de deixar entrar al nostre ajuntament gent molt xunga que incita a l'odi racial. Vosaltres mateixos. No és qualsevol cosa. ÉS GREU.

P.D: Última noticia!! Sembla que el representant de CIU a Badalona, en Ferran Falcó no es queda curt amb les seves idees filo-nazis. La meva mare pertany a una associació de veïns del barri i fa dues setmanes va venir a xerrar el representant de CIU. Doncs sembla que, amb força mala llet, els va dir que Romania era un país de merda (literalment) i que tant de bo no existís. No sé si era per esgarrapar algun vot o perquè realment ho pensa però la dotzena de persones que hi havia es van quedar flipats. Sí, ja sé que és massa fort com per ser real, sembla de dolent de peli. Però és ma mare i no tinc cap motiu per pensar que m'enganya.

A Badalona l'única opció decent és votar a un partit d'esquerres. La resta són gentussa de la pitjor calanya.

LA DRETA EM REPUGNA!

Tenia entès que a mesura que ens fèiem grans ens tornem conservadors, de fet em sembla raonable i desconfio dels joves molt conservadors o dels yayus molt d'esquerres. Però jo dec estar patint una greu involució perquè no em sentia tant d'esquerres des de les mentides de l'11M. Suposo que no és estrany perquè tot just encetem un govern de dretes a Catalunya (no ens enganyem, CIU no és un partit de centre, se'ls veu el llautó) i la perspectiva espanyola és que governarà el PP, potser per majoria absoluta. Potser sóc un antiquat però aquesta perspectiva em repugna totalment.

La campanya de desprestigi que van fer els mitjans rancis espanyols i també la burgesia catalana va enfonsar la credibilitat del tripartit, molt més que els seus propis errors o la terrorífica conjuntura econòmica. Recordo que a la universitat al 2003 tots ens felicitàvem pel nou govern d'esquerres. I els fatxes s'han passat set anys llençant “sapos i culebras” fins que ens hem cregut que el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa eren una colla de bandarres que enfonsaven el país. En realitat jo mai vaig veure la magnitud de la tragèdia, malgrat ens van convèncer que era així. Però això no és nou. Les campanyes contra el catalanisme i les esquerres van arribar a provocar un alçament militar i una guerra civil. Molta gent va creure realment que la República estava destrossant el país. Avui dia els mitjans s'han refinat molt i de la violència física s'ha passat a la violència verbal. La manipulació de la dreta catalana i espanyola continua quan es tracta de desprestigiar als que no són dels seus.

Així, els catalans hem votat en Mas perquè, òbviament, calia un canvi. El primer que va fer el molt honorable va ser trair aquelles promeses electorals que havia fet. Ho podem entendre, això ho fan tots els polítics... Després van venir les salvatges retallades socials. Ens vam consolar pensant que és normal per la crisis i assumint que aquestes coses no agraden a ningú però cal fer-les. La retallada de CIU s'estan centrant bàsicament a les millores socials (SANITAT i EDUCACIÓ). També amb menys diners a la xarxa de metro però ho entenc perfectament, cap diputat de CIU ha agafat el metro o l'autobús a la seva puta vida. Tots venen de casa bona, de la zona alta i allà no agafen els transports de la “xusma” com vosaltres o com jo. La majoria va anar a universitats privades com l'ESADE que vol dir que els seus papis van pagar una milionada a la que pocs tenen accés. Creieu que això representa a la majoria de catalans??

Ens vam creure que feien falta calers però llavors per què collons es carregaran l'IMPOST DE SUCCESSIONS?? Només grava a les classes més altes (un 5% de la població catalana, la més rica). L'alta burgesia catalana no vol pagar i CIU que són els seus gossos doncs prefereixen escanyar als currants. Tu com a lector, formes part d'aquesta exquisida minoria? Imagino que no. El govern no vol redistribuir la riquesa de la forma més justa. Prefereix ofegar al poble català per servir als interessos dels milionaris. Molts mitjans que serveixen a aquesta elit utilitzen la demagògia per espantar a la gent i els fan creure que si deixen un piset als seus fills hauran de pagar aquest impost. Doncs no! NOMÉS PAGAVEN ELS QUE REBEN UNA HERÈNCIA DE MÉS D'UN MILIÓ D'EUROS (166'386 milions de les antigues pessetes). Home, és una xifra que crec que supera moltíssim a la classe mitjana. Només afecta als milionaris o que deixin més d'un milió (d'aquí el nom). Està clar, que no afecta al poble pla.

Però es clar, la gent va escollir al candidat més guapo. Personalment, si no surt a la llum cap noticia esfereïdora del tripartit, cosa que dubto, continuaré reivindicant la seves millores socials (les dèries patrioteres ja no m'agraden tant). El tripartit va fer amb set anys molts més pisos de protecció oficial, parades de metro, escoles i hospitals que CIU en 23 anys. Si estàs en contra d'aquestes accions o ets un super milionari o sincerament ets un idiota que no sap el lloc que ocupa. És clar que el tripartit va gastar diners de les arques públiques però en coses que beneficiaven al poble català i no a quatre rics podrits de diners.

A partir d'ara tindrem molts anys de govern de dretes a Catalunya, a veure com inverteixen els recursos. Riure molt quan tornin a pactar amb el PP, quan es destapin escàndols financers com el cas Palau, quan mostrin a tothom com en són de racista i carcas. Però ploraré quan no pugui accedir a una plaça de mestre per retallades neo-feixistes que ha fet.

Ja sé que molta gent odiava el tripartit (qui sap si per iniciativa pròpia o repetint el que deien a certs mitjans), però voldria que algú m'assenyalés els gravíssims errors que va cometre el govern d'esquerres que estiguin a l'alçada de les que jo he exposat. Crec que ho haureu de rumiar molt i molt.