EL MEU VIATGE A LES VASCONGADES

No és que tingui molt a dir però la gent em para pel carrer i m'exigeix que escrigui un nou post. He sentit a dir que a molts països en vies de desenvolupament hi ha hagut aixecaments urbans i enfrontaments terribles amb la policia per això. Bé, ara no recordo si era per la pujada del preu dels aliments bàsics o pel meu blog. Una de les dues, segur.

Aquest cap de setmana he anat a Donosti amb uns amics. He de reconèixer que tenia algun prejudici amb els bascos... No sé, trobo que la gent els admira massa. A la meva antiga uni estava fart de veure gent amb enganxines de la bandera d'Euskadi, companys que s'apuntaven a aprendre basc i altres coses com aquestes. No dels murcians, ni dels andalusos, ni dels gallecs (quan es bastant més provable tenir parents allà). No dic que no s'ho mereixin ni que aixequin pedres petites ni que trenquin trocs escarransits. Ans al contrari! Només opinava que la seva cultura gaudeix d'una reputació superior als seus mèrits. Bé, és una opinió. Reconec que no he llegit autors bascos ni he escoltat gaire de la seva música ni he vist gaires de les seves pel·lícules però em fa la sensació que no els fa falta donar gaire per despertar la simpatia d'alguns col·lectius que jo trobo eminentment ximplets. La seva obsessió per la raça basca com a fet diferencial em fa yuyu i el fet que ETA es condemni amb boca petita (o no es faci, com al camp del Bilbao i es xiuli si es proposa un minut de silenci) em fa fàstic directament. En aquest sentit el nacionalisme català em sembla molt més civilitzat, obert, mestís i d'acollida. M'agrada més un nacionalisme basat en la llengua com el català o fins i tot en la religió com l'irlandès que un basat en una suposada raça superior com l'alemany o el basc. Sort que avui les tesis de Sabino Arana ja estan desfasades però encara queda un flaire radical i racista.

Amb aquestes idees anava jo a Donosti i em vaig trobar un país que semblava sortit d'un somni. Les seves muntanyes són d'un verd tant intens que fa mal a la vista i es complementen perfectament amb el mar cantàbric i amb una ciutat que de tant maca que és sembla que no sigui del tot real. Només vaig estar dos dies i només vaig veure Donosti i Hondarribia però realment em van deixar fascinat. Sembla com un món apart, un oasis aïllat de tot el que estem acostumats a veure. El menjar és exquisit, la gent semblava molt agradable i cortès, l'aigua de l'aixeta era més bona que la nostra aigua embotellada... Realment és un món a part.

Fins i li vaig agafar simpatia al seu idioma, Entenem-nos. Segueixo pensant que és un idioma d'orcos però també té la seva gràcia. Especialment quan vas de copilot i el conductor distret et pregunta assenyalant una senyal de trànsit escrita només en basc: “Què posa allà?” Askarikasco cacatua mechorrea el higo. O coses per l'estil. I per cert, per què totes les ces en basc es converteixen en kas?? Tot sona com molt anarca, no?

Segurament seguiré pensant que el partit més capacitat per resoldre els eterns problemes bascos és el PSOE i em seguirà produint un fàstic gens dissimulat ETA i qualsevol que defensi una ideologia, sigui quina sigui, amb violència, sang i mort. Opino exactament igual que en Carod Rovira en això. Però potser sí que és un poble especial que és mereix la nostra admiració i respecte i potser si que arribarà el dia que la seva autonomia no serà suficient i hauran d'optar per la via de la independència. Però haurà de ser per altres camins dels emprats fins ara, amb una política d'integració, no d'exclusió. De tolerància i respecte i no d'odi. S'hauran d'oblidar tots els tics feixistes camuflats en joves amb palestines i que cremen coses i haurà de ser amb una franja d'acceptació de més del 51% perquè si no seria inviable. El primer pas seria una condemna total i absoluta a la violència. Que no es miri amb condescendència tot dient “ai aquesta mainada, quines coses que fan...” o “bé, són una mica radicals però ja convé que hi hagi joves així. Amb nobles ideals...” Mentre existeixi això el PP seguirà tenint arguments. Penso que ara per ara, el principal motiu per què Euskadi no és independent és la mateixa ETA que embruta una ideologia, que no té res de bruta pe si mateixa. Estic convençut que sense aquests assassins, tarats i xusma i amb un partit independentista com ERC allà, aquesta causa tindria una acceptació del 70 el 80%.

I ara se'm desperta un sentiment nou. No l'havia sentit mai. I és que de cop i volta, em faria llàstima no formar part del mateix país que aquests simpàtics brètols que parlen un idioma tant estrany i que viuen a un paisatge que sembla sortit de la ment màgica d'en Tolkien.