EL DIUMENGE ERECCIONS GENERALS!

Qui preferiu de president? Aquest senyor o l'altre?

Doncs sí, ja toca. Com cada quatre anys tornem a escollir el president del govern, és el mateix espai de temps que unes Olimpíades o un Mundial de futbol. El temps passa volant i recordo bastant bé les eleccions anteriors. La primera que recordo va ser la del 93 entre Gonzalez i Aznar, tot semblava apuntar que en Felipe es quedaria fora però finalment amb una victòria que tenia bastant del Dream Team de l'època, va acabar imposant-se a aquell senyor del bigoti que semblava tant i tant dolent (a mi de petit m'espantava...)

Al 96 les coses ja eren diferents (potser perquè el Dream Team ja havia mort i no quedava espai pels miracles d'última hora). L'Aznar va guanyar i jo havia sentit tantes coses xungues d'ell que al dia següent m'esperava, no sé, una mena de revoltes o actes vandàlics al carrer. No va ser així i a part de les conyes que es van fer (“Espanya va bien, hablo catalan en la intimidad...”) no va passar res de terrible. Fins i tot es va treure la mili obligatòria.

Al 2000 jo encara no podia votar per un any i això va acabar afectant terriblement al país. El PP va guanyar per majoria absoluta i el presi va fer el que li va rotar i va manar el país amb tics gairebé dictatorials. No era Franco però era com un nen amb molta mala llet a qui li regalen una pistola carregada. Em va pillar a l'època universitària i la guerra d'Irak, el decretazo, les Azores... Tot acompanyava a aquell sentiment de Vázquez Montalban que deia “contra Franco viviamos mejor”. Vull dir que en el fons és reconfortant compartir un enemic comú i on és fàcil veure qui són els bons i quins els dolents. Una mica com quan en Goku s'unia a rivals per un enemic molt malvat. A certs ambients, al 2004 es considerava que els que simpatitzàvem amb Zapatero érem bona gent, demòcrates... al 2008 sembla que sigui un motiu de vergonya, de venuts, de botiflers o directament de fills d'una gossa sifilítica.

Sigui com sigui, aquest diumenge hi ha eleccions i jo només vull fer una crida a que la gent vaig a votar. Per diverses raons. Per començar perquè és un dret i un deure en un país que ha estat trepitjat constantment per la bota de la dictadura (més de la meitat del segle XX han estat dictadures). Si els vostres avis o avantpassats que van lluitar per construir un país amb democràcia no mereixen que un diumenge cada quatre anys anem a l'escola més propera a expressar els nostres ideals polítics, ja no sé que mereixen.

Una altra bona raó és que la dreta més rància i perillosa torna a escena (o potser mai ha marxat en aquests quatre anys?) i és la nostra responsabilitat aturar-la perquè es pugui transformar en una dreta moderna i europea, que és el que li cal a aquest país. En canvi si tu, lector, estàs d'acord amb els ideals d'Acebes o Zaplana, tens dos opcions:

• anar a votar al PP que són gent molt maca.

• o quedar-te a casa i no votar a ningú.

Perquè t'asseguro que tots els votants del PP no es quedaran a casa i aniran als col·legis electorals en massa. L' 11-M no els va fer abstenir-se i recordo que 10 milions de persones van votar al PP. Per què haurien d'abstenir-se ara? L'abstenció pot fer que en Rajoy sigui president del govern durant quatre anys. I això sense guanyar ni un vot!

Molta gent em podria dir que és llefiscós que utilitzi aquesta por per fer una crida a votar al PSOE, per allò del vot útil. Ans al contrari! Si considereu que Zapatero és un traïdor a Catalunya, a l'esquerra ecologista i de debò, a les víctimes del terrorisme o a les pel·lícules Disney, hi ha un munt de partits d'allò més decents que també mereixen el teu vot. ERC, IC- Izquierda Unida, CIU o d'altres.... És molt respectable perquè aquests petits partits no recolzaran mai al PP en cas del possible empat tècnic (ni tant sols CIU cometrà aquest error perquè sap que serà la seva mort política). Votar aquests partits es posicionar-se per una Espanya més plural i rica que pot ajudar a Zapatero a governar millor. L'únic que condemno és quedar-se a casa i dir que tots son iguals i que tots menteixen i són dolents. Per què no és cert. O no és totalment cert, com vulgueu...

Així que aneu a votar, malparits!