COLE NOU, VIDA NOVA

Dilluns començo a currar a una escola pija de Bonanova! Després d'estar més de tres mesos fent classe a nois de Garantia Social que havien repetit molts cops la ESO, el meu futur es presenta bastant prometedor. Hauré de fer Historia de l'Art a 2 de Batxillerat i Ciències Socials, Història de la música i Educació per la Ciutadania (l'assignatura de Zapatero) a 4 d'ESO. Són nois de casa bona que imagino que seran més educats i correctes. També tindré millor sou i assignatures que m'agraden.... llavors, si els guanys són considerables en tots els sentits, per què no puc evitar estar nerviós i tenir por?

Tot plegat són bastants canvis. El director em va “convidar” a vestir més arreglat per imposar respecte i serietat. “Després ja podràs anar amb texans” - va afegir - . Així que el mateix dia vaig anar a comprar una camisa pija i pantalons “de vestir”. Em vaig comprar dos pantalons de talles diferents perquè un m'apreta massa i l'altre em va massa ample. Quan em passen aquestes coses sempre em pregunto si tinc el cos deforme o és culpa dels dissenyadors i qui confecciona aquestes coses.

No només això, em sembla que davant la responsabilitat d'educar als futurs peixos grossos de Catalunya, hauré de portar sabates (a veure quan vaig a comprar-les) i un maletí de professor seriós perquè això d'anar amb la mateixa motxilla hippie amb la que anava a la universitat no deu ser bona cosa. Tampoc crec que vagi amb la política del centre anar amb barba de quatre (o vuit) dies. Afeitadet millor.

Ah, i el mòbil. Encara que no està directament relacionat també he anat a Orange a passar-me a contracte i que em donin un mòbil xulo. Serà el primer que tinc amb camara i això em fa certa gràcia. Li hauré de donar un bon us perquè, ja se sap, un gran poder comportar una gran responsabilitat....

I no sé, altres coses que em dec deixar. En molt poc temps hauré de canviar en moltes coses i no només a l'exterior si no que un canvi de xip en certes coses tampoc aniria malament. I potser és això el que em posa nerviós i em fa tenir por. El més fàcil sempre ha estat continuar igual i anar fent. Els canvis sempre ens fan por. Almenys a mi.

Per tancar aquest egoblog (dels quals jo despotricava fins fa ben poc... XD) diré que a vegades sembla que hem de fer molts canvis per aconseguir, paradoxalment, ser fidels a nosaltres mateixos. No sé d'on he tret aquesta frase. Suposo que la va dir Napoleó o sortia a algun anunci de Coca-Cola...