UNA GRAN PLUJA MOLT AVIAT CAURÀ

Acaba de sortir el nou disc d'Amaral! Sé que molta gent llegirà aquesta frase i ja directament pensarà que el post no l'interessa. O fins i tot que Amaral és una merda i el fet que jo li dediqui un post demostra com en sóc de bandarra. Doncs a mi m'agrada! Amb les seves melodies enganxoses, la seva poesia de bellesa desgarradora i seca, l'Eva amb el seu atractiu estrany, gairebé de follet del bosc, i en Juan Aguirre, que com diuen a Muchachada Nui es “el seriote del gorrico”.
Com que encara no he sentit l'àlbum no puc opinar, però m'encanta la versió que han fet de la mítica A hard rain's a-gonna fall de Bob Dylan. Diria que l'original és de l'any 63 i aquesta pluja pesada que titula la cançó tenia molt a veure amb una pluja nuclear. Recordem que feia poc que havia hagut el conflicte de Cuba i la possibilitat d'una guerra nuclear era bastant propera. S'han fet moltes versions, jo destacaria la de Gerard Quintana i Jordi Batista als Miralls de Dylan. Trobo que aquest parell van fer traduccions molt ben fetes i adaptar les metàfores del Mestre no és una feina fàcil. Ara recordo un parell d'estrofes sobre aquesta cançó que eren d'una poesia colpidora. Una mare li pregunta al seu fill que ha vist en el transcurs dels seus viatges pel món. “He vist nens jugant amb pistoles i espases” o que havia sentit “El plor d'un pallasso cansat de fer riure”.

Ara, per l'Expo de l'aigua de Saragossa, Amaral (grup admirador i deutor de Bob Dylan i a més a més són de Saragossa) han fet una interessant versió del tema. El tema atòmic jo crec que s'obvia però té l'essència dylaniana i aquestes metàfores tant maques que ens exciten tant. A més, resulta molt adequada per aquests dies de pluges que han omplert tan simpàticament ens nostres pantans. Enllaçeu aquí i si teniu uns minuts escolteu-la que és molt maca.

http://www.youtube.com/watch?v=UJ4VaaUUMbQ


LLEGARÁ LA TORMENTA

Me han dicho que has vuelto por fin a tu casa
¿Qué has visto en tu viaje por tierras lejanas?

Caí entre la bruma de doce montañas
Vagando por seis autopistas cortadas
En medio de siete bosques callados
Perdido en las costas de negros océanos
Subí a diez mil millas hasta un camposanto

Y llegará, llegará, llegará,
llegará la tormenta
Que anuncia el cielo

Me han dicho que has vuelto por fin a tu casa
¿Qué oíste en tu viaje por tierras lejanas?

El ruido de un trueno preludio del miedo
La última ola al final de los tiempos
Tambores sonando en la linea de fuego
Y tantos susurros que no escucha nadie
Oí carcajadas y llantos de hambre
La triste canción del poeta en la calle
La voz de un payaso cubierto de sangre

Y llegará, llegará, llegará,
llegará la tormenta
Que anuncia el cielo

Me han dicho que has vuelto por fin a tu casa
¿Y qué harás ahora que el viaje se acaba?

Volver antes de la lluvia de estrellas
A lo más profundo de lo desconocido
Donde hay multitudes sin nada en las manos
Allí donde el sol ha secado los ríos
Donde eres esclavo o un pobre fugitivo
Que ha visto los ojos de un hombre sin rostro
Donde todas las almas han sido olvidadas
Donde negro es el color y el número no existe
Gritaré hasta que quede grabado en el viento
Y mi voz se refleje desde ésta montaña
Aunque tenga que andar encima de las aguas
Hasta que ésta llamada sea escuchada

Y llegará, llegará, llegará,
llegará la tormenta
Que anuncia el cielo
Y llegará, llegará, llegará,
llegará la tormenta
Que anuncia el cielo.