L'INESTABLE MULTIPOLARITAT

En els moments de grans crisis la gent acostuma a acudir a la religió. En el moments d'inestabilitat històrica, quan les noticies ens superen i sembla que el món sigui una olla de grills, la gent acostuma a acudir als historiadors. Jo ho sóc, en teoria, i no ha vingut ningú a consultar-me! Bé, ho faré igualment...

Aquest estiu del 2008 ha estat mogut i han passat coses importants al que fins ara anomenaríem “periferia”. En efecte, no hi ha hagut un 11-S al cor de Nova York ni protestes a Paris però a Xina s'han fet uns jocs olímpics. Hi havia molta expectació. Que si el Tibet, que si els drets humans, que si la contaminació... Es preveien dues coses importants: que aquest Jocs servirien per manifestar el que tots ja sabem, que la Xina és la nova super- potencia emergent. I a la vegada també es deia que fallaria alguna cosa, algun atemptat, algun error d'organització que ens recordi que malgrat tot, Xina segueix sent un país de renda baixa. Al final, això últim no s'ha complert... Diuen que han estat els millors jocs de la història i que mai havien estat tant ben organitzats. Molts analistes euro centristes o neocons americans es deuen estar donant cops al cap.

A la vegada, mentre Sarkozy presenciava uns jocs que havia dit que no assistiria... Geòrgia tirava la primera pedra contra el país més gran del món, antiga superpotència nuclear... Clar que sí! Amb dos collons! Evidentment la cosa ha acabat com el rosari de l'aurora i les dues regions pro-russes ara estan sota control rus i la tensió entre Rússia i Occident mai havia estat tant forta des dels temps de la guerra freda. Ara hi ha un tema espinós enmig que ningú sap exactament com resoldre. El truc és fer un paper democràtic, a la vegada que es mira de calmar a Rússia i s'intenta mantenir l'estatus quo a la perillosa regió del Caucas. Sembla missió impossible!

Aquests dos fets de la “perifèria mundial” és possible que quedin registrats als llibres d'història com l'inici d'un nou ordre mundial. Són aquells fets que destaquen i exemplifiquen una cosa que tothom ja intueix. Com la victòria d'Estats Units sobre Espanya, l'antiga potència colonial, al 1898. En aquell any tothom ja s'adonava que Estats Units estava a punt de passar a Anglaterra com a 1 potencia mundial però feien falta fets concrets per contextualitzar-ho i posar dates. I no sempre és fàcil. En el cas del traspàs de la sobirania mundial de Gran Bretanya a Estats Units van haver de passar gairebé 50 anys més i dues guerres mundials. Ara Estats Units és l'amo i senyor absolut del planeta però ja fa temps que es veu que això canviarà aviat. Segurament no es tracta d'un sol país que guanyi una guerra. El món, globalitzat i divers, s'encamina cap a un nou ordre multipolar. No pot dependre tant l'ordre mundial d'un sol país si no que haurà d'estar més repartit. Així a bote pronto podríem dir que els futurs grans països seran Estats Units, la Unió Europea, Xina, Japó, Índia, Brasil, Rússia i Mèxic. Potser alguna sorpresa com Iran, Indonèsia o Sud africa... Ja s'han acabat els temps d'una sola veu absoluta que fa el que vol al món, com declarar una guerra a Irak que ningú vol. Ara s'exigirà un consens d'estats del món per resoldre els problemes del món.

Avantatges? És més just i no tot depèn del que vulgui l'Imperi Britànic, Estats Units o l'URSS. Inconvenients? Històricament, els períodes de multi polaritat acostumen a ser períodes de crisis o transició entre el decliu d'un imperi i el sorgiment d'un altre. Augmenta d'inestabilitat i la possibilitat de fer blocs i aliances que acabin en guerra.

PAÏSOS HISTÒRICAMENT HEGEMÒNICS A OCCIDENT

(Xina, en veritat, ha estat la 1 potencia mundial sense discussió des dels temps de l'Imperi Romà fins al s. XIX. Però a Occident no es vam en enterar perquè va estar segles en ella mateixa. Ara ja no ho està...)

1492 – 1648: Espanya. De la conquesta d'Amèrica i l'Espanya que no es posa mai el sol fins al decliu de l'imperi espanyol amb la guerra dels Trenta anys.

1648 – 1815: França. Del regnat de Lluis XIV fins a la fi de l'Imperi napoleònic.

1815 – 1914: Gran Bretanya. De la industrialització i la fi de Napoleó fins a la I Guerra Mundial.

1914 – 1945: Multi polaritat (Estats Units, Gran Bretanya, URSS, III Reich...) Dues guerres mundials, Stalin, Hitler, Crack del 29... Espero que la cosa no es repeteixi.

1945 - 1990: Estats Units i URSS. Una guerra freda que mai es va tornar calenta.

1990 – 2008...?: Estats Units. És l'amo i senyor de tot. Potser el 2008 es marcarà al futur com el principi del fi...